Baix Maestrat
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
| ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | |||
| ||||
Província | Castelló | |||
Capital | Vinaròs | |||
Conté la subdivisió | ||||
Població humana | ||||
Població | 84.062 (2022) (68,83 hab./km²) | |||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 1.221,32 km² | |||
Limita amb | ||||
El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs. Fa de límit nord-oriental amb Catalunya, per la comarca del Montsià, i toca la comarca aragonesa del Matarranya. A l'est limita amb la mar Mediterrània. Al sud limita amb la Plana Alta i a l'interior (oest) limita amb l'Alt Maestrat i els Ports.
Municipis[modifica]
Les dades bàsiques dels «18 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[1] són:
Municipi | Habitants (2023) |
Sup. (km²) |
Dens. (2023) (hab./km²) |
---|---|---|---|
Vinaròs | 29.686 | 95,5 | 311,0 |
Benicarló | 28.681 | 47,9 | 599,2 |
Peníscola | 8.449 | 79,0 | 107,0 |
Alcalà de Xivert | 7.160 | 167,6 | 42,7 |
Càlig | 2.013 | 27,5 | 73,3 |
Sant Mateu | 1.987 | 64,6 | 30,8 |
Traiguera | 1.336 | 59,8 | 22,4 |
Sant Jordi | 1.249 | 36,5 | 34,2 |
Rossell | 891 | 74,9 | 11,9 |
Santa Magdalena de Polpís | 784 | 66,5 | 11,8 |
Xert | 686 | 82,5 | 8,3 |
Canet lo Roig | 685 | 68,7 | 10,0 |
la Jana | 678 | 19,5 | 34,8 |
la Salzadella | 660 | 49,9 | 13,2 |
Cervera del Maestrat | 656 | 93,2 | 7,0 |
Sant Rafel del Maestrat | 494 | 21,2 | 23,4 |
la Pobla de Benifassà | 235 | 136,2 | 1,7 |
Castell de Cabres | 19 | 30,7 | 0,6 |
el Baix Maestrat | 86.349 | 1.221,5 | 70,7 |
Economia[modifica]
Les activitats tradicionals són, entre d'altres, l'agricultura (cítrics, oliveres, carxofes…) i la pesca. Des de finals del segle xx, el turisme s'ha convertit en un motor econòmic important per a la comarca.
Gastronomia[modifica]
Entre els plats tradicionals destaca l'olleta, la fideuà i l'arrossejat. La carxofa de Benicarló compta amb distintiu de Denominació d'Origen. És molt famós també el llagostí de Vinaròs i el caragol punxent i el suquet de peix de Peníscola.
Història[modifica]
L'actual comarca del Baix Maestrat comprén les subcomarques històriques de la Tinença de Benifassà i els Plans de Vinaròs, els quals no formaven part d'una històrica comarca del Baix Maestrat en el qual sí que formaven part les localitats d'Albocàsser i Tírig (a l'actual Alt Maestrat), les Coves de Vinromà, Sarratella, la Torre d'en Doménec, i Vilanova d'Alcolea (a la Plana Alta). La comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934.
Llocs d'interés natural[modifica]
La serra d'Irta és el tros costaner sense urbanitzar més gran del País Valencià, declarat parc natural l'any 2002, resistint els interessos urbanístics.
Llengua[modifica]
Al Baix Maestrat la llengua predominant és el valencià.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «1996-2023: Xifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].