Ernest Ibàñez Neach
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1920  Lleida |
| Mort | 23 març 2011 (90/91 anys) Lleida |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Professors | Josep Benseny Piñol |
Ernest Ibàñez Neach (Lleida, 1920 - ídem, 23 de març de 2011) va ser un pintor lleidatà. La seva trajectòria fa que sigui considerat un dels artistes més prolífics de la història de l'art lleidatà recent.[1]
Deixeble de Josep Benseny, Ibàñez fou un dels fundadors del Cercle de Belles Arts de Lleida,[2] a més de ser un dels inspiradors ideològics del Grup Cogul.[3]
Iniciat en la pintura de la mà de Josep Barberà i Josep Benseny, Ibáñez també va destacar pel seu perfil docent: el 1953 obria la seva pròpia escola de dibuix i pintura, i el 1957 era nomenat professor de pintura del Cercle de Belles Arts de Lleida. L'any 1994 fou l'encarregat del taller d'expressió plàstica de l'escola municipal de Belles Arts de Lleida.[3]
Pel que fa a la seva activitat creadora, Ibàñez va participar en nombroses exposicions individuals i col·lectives al llarg de la seva vida. Destaca la seva participació en la mostra del "Grup dels cinc", al costat de Marià Gomà, Manel Niubó, Ramon Fontova i Josep Barberà, o la seva presència a la Segona Biennal Hispano Americana (l'Havana 1953, Barcelona 1955). També va participar en una exposició del Cercle Maillol de Barcelona i va formar part del Moviment Artístic Mediterrani.[3]
Ibàñez arribà a la seva plenitud als anys 60, quan s'introduí en l'informalisme i la pintura matèrica tot exposant a Barcelona al costat de Josep Guinovart, Joan-Josep Tharrats, Joan Vilacasas i Albert Ràfols Casamada i impulsant el naixement del Grup Cogul a Lleida.[3]
Exemples de l'obra d'Ernest Ibáñez es conserven al MNAC, al Museu Morera de Lleida, a la Biblioteca Nacional de Madrid i a altres col·leccions espanyoles, americanes i daneses.[4]
Obra[modifica]
Ernest Ibáñez és, sens dubte, un dels pintors amb una trajectòria més complexa i personal de tota la generació sorgida a l'ombra de Josep Benseny. Pintor prolífic i incansable experimentador, la seva producció abasta estils molt diferents i s'endinsa, fins i tot, en el camp de la literatura i la filosofia.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Echauz, Pau. «Ernest Ibàñez Neach, obituari». La Vanguardia. [Consulta: 23 febrer 2013].
- ↑ «Ernest Ibàñez Neach». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Nadal Gaya, Joan Manuel. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants : l'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès, 2003, p. 171-17174. ISBN 8479359986 [Consulta: 23 febrer 2013].
- ↑ 4,0 4,1 Gabarell, Francesc. «Ernest Ibàñez Neach». Índex d'artistes amb obra al Museu Morera. Museu d'Art Jaume Morera. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 23 febrer 2013].
Bibliografia[modifica]
- Ibàñez, Ernest; Petit, S.; Llevot, Antoni. Ernest Ibàñez Neach. Tarragona: Ajuntament de Lleida, Escola de Belles Arts, 1994.
Enllaços externs[modifica]
- Tumblr dedicat a Ernest Ibàñez Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.