Invasió russa d'Ucraïna del 2022: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎SWIFT: La plantilla "AP" tindria sentit si apuntés a un article que desenvolupa més el contingut de la secció. N aquest cas, per a una explicació general del SWIFT ja hi ha l'enllaç en la primera línia.
Línia 200: Línia 200:


==== SWIFT ====
==== SWIFT ====
{{Article principal|SWIFT}}
Els ministres d'Afers exteriors dels [[estats bàltics]], de [[Polònia]] i d'Ucraïna van demanar que s'exclogués Rússia del [[SWIFT]], l'intermediari mundial per a les transaccions financeres dels bancs.<ref>{{Ref-web|títol=L'ocupació total d'Ucraïna i la instauració d'un govern titella de Moscou, l'escenari més probable|url=https://www.ara.cat/internacional/l-ocupacio-d-ucraina-instauracio-d-govern-titella-moscou-l-escenari-mes-probable_1_4283869.html|data=2022-02-25|consulta=2022-02-25|nom=Sònia|cognom=Sánchez|editor=ara.cat}}</ref> Tot i que molts altres països membres de la Unió Europea i el Regne Unit s'hi van mostrar a favor, alguns socis comunitaris hi van ser reticents, tant perquè els prestadors europeus posseïen la major part dels gairebé 30.000 milions de dòlars d'exposició dels bancs estrangers a Rússia com perquè la Xina ha desenvolupat una alternativa a SWIFT anomenada CIPS; una militarització de SWIFT donaria un major impuls al desenvolupament de CIPS, la qual cosa al seu torn afebliria a SWIFT, així com el control d'Occident sobre les finances internacionals.<ref>{{Ref-publicació|article=The hidden costs of cutting Russia off from SWIFT|url=https://www.economist.com/finance-and-economics/2021/12/18/the-hidden-costs-of-cutting-russia-off-from-swift|publicació=The Economist|data=2021-12-18|issn=0013-0613}}</ref>
Els ministres d'Afers exteriors dels [[estats bàltics]], de [[Polònia]] i d'Ucraïna van demanar que s'exclogués Rússia del [[SWIFT]], l'intermediari mundial per a les transaccions financeres dels bancs.<ref>{{Ref-web|títol=L'ocupació total d'Ucraïna i la instauració d'un govern titella de Moscou, l'escenari més probable|url=https://www.ara.cat/internacional/l-ocupacio-d-ucraina-instauracio-d-govern-titella-moscou-l-escenari-mes-probable_1_4283869.html|data=2022-02-25|consulta=2022-02-25|nom=Sònia|cognom=Sánchez|editor=ara.cat}}</ref> Tot i que molts altres països membres de la Unió Europea i el Regne Unit s'hi van mostrar a favor, alguns socis comunitaris hi van ser reticents, tant perquè els prestadors europeus posseïen la major part dels gairebé 30.000 milions de dòlars d'exposició dels bancs estrangers a Rússia com perquè la Xina ha desenvolupat una alternativa a SWIFT anomenada CIPS; una militarització de SWIFT donaria un major impuls al desenvolupament de CIPS, la qual cosa al seu torn afebliria a SWIFT, així com el control d'Occident sobre les finances internacionals.<ref>{{Ref-publicació|article=The hidden costs of cutting Russia off from SWIFT|url=https://www.economist.com/finance-and-economics/2021/12/18/the-hidden-costs-of-cutting-russia-off-from-swift|publicació=The Economist|data=2021-12-18|issn=0013-0613}}</ref>


Revisió del 18:30, 28 feb 2022

Aquest article forma part dels esdeveniments posteriors a la crisi russo-ucraïnesa de 2021-2022.
Infotaula de conflicte militarInvassió russa d'Ucraïna del 2022
guerra russo-ucraïnesa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra, operació militar, ofensiva militar, invasió, guerra no declarada, conflicte internacional, guerra d'agressió i Guerra santa Modifica el valor a Wikidata
Data24 de febrer de 2022 - present
PeríodeRússia sota el govern de Vladímir Putin Modifica el valor a Wikidata
LlocEuropa de l'Est Modifica el valor a Wikidata
EstatUcraïna, República Popular de Luhansk, República Popular de Donetsk, Rússia, Belarús, Estat de Kherson i Estat de Zaporíjia Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuAnnexió russa del sud i l'est d'Ucraïna Modifica el valor a Wikidata
Causadret a la legítima defensa col·lectiva Modifica el valor a Wikidata
Conseqüènciatrauma in the Russian invasion of Ukraine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Morts42.295
10.000 Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Russia Rússia

República Popular de Donetsk República Popular de Donetsk
República Popular de Luhansk República Popular de Luhansk
Txetxènia Txetxènia

Amb el suport de:

Bielorússia Bielorússia (Part de les forces russes provenien de territori Bielorús,[1] però el govern ho nega.[2]) 		Ucraïna Ucraïna

Amb el suport de:

OTAN OTAN (enviament de material militar, armament i munició)
Forces
Russia Rússia:

900.000 (Forces armades)
554.000 (Paramilitars)
2.000.000 (Reservistes)
República Popular de Donetsk RP de Donetsk:
20.000
República Popular de Luhansk RP de Luhansk:

14.000 		Ucraïna Ucraïna:

209.000 (Forces Armades)
102.000 (Paramilitars)

900.000 (Reservistes)
Mèdia
Vídeo de Voice of America amb escenes d'Ucraïna Oriental a l'inici de la invasió.

Vladímir Putin anuncia la invasió d'Ucraïna (subtítols automàtics en català)

Declaracions de Joe Biden el 24 de febrer (subtítols automàtics en català).

«Sentiments oposats en el costat rus de la frontera ucraïnesa per una possible guerra», un reportatge de vídeo de Voice of America (subtitulat en català)

"Tensió a Kíev davant l'avanç de les forces russes" - reportatge de vídeo de Voice of America (subtitulat en català)

Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Aquest article o secció tracta sobre un conflicte armat actualment en curs.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Crisi entre Ucraïna i Rússia
Ucraïna
Ucraïna
Cronologia del conflicte
Ofensiva de l'est d'Ucraïna

Ofensiva de Kherson

Ofensiva de Kíiv

Contraofensives ucraïneses

Altres
  • Vegeu aquesta plantilla

La invasió russa d'Ucraïna del 2022 és un enfrontament armat que comença el 24 de febrer del 2022, quan Rússia inicia accions militars contra Ucraïna. La campanya va començar després d'una acumulació militar prolongada i el reconeixement rus de les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Lugansk els dies anteriors a la invasió, seguit de l'entrada de les Forces Armades de Rússia a la regió de Donbass a l'est d'Ucraïna el 21 de febrer de 2022.

Cap a les 06:00 hora de Moscou (UTC+3), el president rus Vladímir Putin va anunciar una «operació militar especial» a l'est d'Ucraïna; minuts més tard, hi hagueren atacs amb míssils a diversos punts del país, inclosa la capital Kíev.[3] El Servei Estatal de Guàrdia Fronterera d'Ucraïna va declarar que les fronteres amb Rússia i Bielorússia havien estat atacades.[1] Diversos països, entre ells de la Unió Europea,[4] han condemnat l'atac a Ucraïna, i han imposat severes sancions contra l'economia russa i bielorussa.[5]

Rerefons

Vegeu també: Euromaidan, Crisi de Crimea, Guerra al Donbass, i Crisi russo-ucraïnesa de 2021-2022

Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, Ucraïna i Rússia van continuar mantenint estrets llaços. L'any 1994, Ucraïna va acordar abandonar el seu arsenal nuclear i va signar el Memoràndum de Budapest sobre garanties de seguretat amb la condició que Rússia, el Regne Unit i els Estats Units emeteren una garantia contra les amenaces o l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de Ucraïna. Cinc anys més tard, Rússia va ser un dels signants de la Carta per a la Seguretat Europea, on «va reafirmar el dret inherent de tots i cadascun dels estats participants a ser lliures d'escollir o modificar els seus acords de seguretat, inclosos els tractats d'aliança, a mesura que evolucionen».[6]

Tot i ser un país independent reconegut des de 1991, com a república constituent de l'antiga URSS, Ucraïna havia estat percebuda pel lideratge de Rússia com a part de la seua esfera d'influència. El 2008, el president rus Vladímir Putin es va pronunciar en contra de la possible adhesió d'Ucraïna a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).[7] L'any 2009, l'analista romanès Iulian Chifu i els seus coautors van opinar que pel que fa a Ucraïna, Rússia ha perseguit una versió actualitzada de la Doctrina Bréjnev, que dicta que la sobirania d'Ucraïna no pot ser més gran que la dels estats membres del Pacte de Varsòvia. Abans de l'enfonsament de l'esfera d'influència soviètica a finals dels huitanta i principis dels noranta.[8] El punt de vista es basa en la premissa que les accions de Rússia per aplacar Occident a principis dels anys noranta s'haurien d'haver rebut amb reciprocitat d'Occident, sense l'expansió de l'OTAN al llarg de la frontera de Rússia.[nota 1]

Després de setmanes de protestes com a part del moviment Euromaidan (2013-2014), el president ucraïnés prorus, Víktor Ianukòvitx, i els líders de l'oposició parlamentària d'Ucraïna van signar el 21 de febrer de 2014 un acord que demanava eleccions anticipades. L'endemà, Ianukóvitx va fugir de Kíev abans d'una votació de destitució que el va fer fora com a president.[9] Els líders de les regions orientals de parla russa d'Ucraïna van continuar reconeixent a Ianukóvitx,[10] provocant les Protestes prorusses a Ucraïna de 2014.[11] Els disturbis van ser seguits per l'annexió de Crimea per Rússia el març de 2014 i la Guerra al Donbass, que va començar l'abril de 2014 amb la creació dels quasi-estats de les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk.[12]

El 14 de setembre de 2020, el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, va aprovar la nova estratègia de seguretat nacional d'Ucraïna, «que preveu el desenvolupament d'una associació distintiva amb l'OTAN amb l'objectiu de ser membre de l'OTAN».[13] El 24 de març de 2021, Zelensky va signar el Decret núm. 117/2021 pel qual s'aprova l'«estratègia de desocupació i reintegració del territori temporalment ocupat de la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol».[14]

El juliol de 2021, Putin va publicar un assaig titulat Sobre la unitat històrica de russos i ucraïnesos, en què va reafirmar la seua opinió que els russos i els ucraïnesos eren «un sol poble».[15] L'historiador nord-americà Timothy D. Snyder va descriure les idees de Putin com a imperialisme.[16] El periodista britànic Edward Lucas ho va descriure com a revisionisme històric.[17] Altres observadors han observat que el lideratge rus té una visió distorsionada de la Ucraïna moderna i la seua història.[18]

El govern rus ha considerat que una possible adhesió d'Ucraïna a l'OTAN i l'ampliació de l'OTAN en general amenacen la seua seguretat nacional.[19] Al seu torn, Ucraïna i altres països europeus veïns de Rússia han acusat Putin d'intentar l'irredemptisme rus i de dur a terme polítiques militaristes agressives.[20]

Preludi de la invasió

El conflicte va començar amb una important logística militar, inicialment de març a abril de 2021, i després d'octubre de 2021 a febrer de 2022. Durant la segona acumulació militar, Rússia va emetre demandes als Estats Units i l'OTAN, avançant dos esborranys de tractats que contenien sol·licituds pel que va denominar «garanties de seguretat», inclosa una promesa legalment vinculant que Ucraïna no s'incorporaria a l'OTAN així com una reducció de les tropes de l'OTAN i del material militar estacionats a Europa de l'Est,[21] i amenaçaven amb una resposta militar no especificada si l'OTAN continuava amb una «línia agressiva».[22]

Acusacions russes de genocidi

El 9 de desembre de 2021, el president rus Vladimir Putin va parlar de la discriminació contra els parlants de rus fora de Rússia i va dir: «He de dir que la russofòbia és un primer pas cap al genocidi. Tu i jo sabem què està passant a Donbass. Sens dubte s'assembla molt al genocidi».[23] Rússia també va condemnar la llei de la llengua ucraïnesa.[24] El 15 de febrer de 2022, Putin va dir a la premsa: «El que està passant al Donbass és exactament un genocidi».[25] Els mitjans de comunicació van assenyalar que, malgrat l'acusació de genocidi de Putin contra els parlants nadius de rus, el president ucraïnés Volodímir Zelenski és ell mateix un parlant nadiu de rus.[26]

Diverses organitzacions internacionals, com ara l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, la Missió especial de vigilància de l'OSCE a Ucraïna i el Consell d'Europa, no van trobar cap prova que recolze les afirmacions russes.[27] Les acusacions de genocidi han estat rebutjades per la Comissió Europea com a desinformació russa.[28]

L'ambaixada estatunidenca a Ucraïna va descriure l'afirmació del genocidi rus com a «falsedat reprovable»,[29] mentre que el portaveu del Departament d'Estat dels EUA, Edward Price, va dir que Moscou estava fent estes afirmacions com a excusa per envair Ucraïna.[25] El 18 de febrer, l'ambaixador de Rússia als EUA, Anatoli Antonov, va respondre a una pregunta sobre els funcionaris estatunidencs, que dubtaven del genocidi dels russos al Donbass, publicant una declaració a la pàgina de Facebook de l'Ambaixada de Rússia a Washington DC que deia: «Els nord-americans prefereixen no només ignorar els intents d'Assimilació cultural forçada dels russos a Ucraïna, però també aprovar-los fermament amb suport polític i militar».[30]

El 21 de febrer, Putin també va acusar la societat ucraïnesa d'haver-se nazificat.[31] El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, és d'origen jueu,[31] i el seu avi va ser soldat d'infanteria a l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial.[32]

Enfrontaments al Donbass

La Guerra al Donbass van augmentar significativament a partir del 17 de febrer de 2022. Si bé el nombre diari d'atacs durant les sis primeres setmanes del 2022 va oscil·lar entre dos i cinc,[33] l'exèrcit ucraïnés va informar de 60 atacs el 17 de febrer. Els mitjans estatals russos també van informar de més de 20 atacs d'artilleria contra posicions separatistes el mateix dia.[33] Per exemple, el govern ucraïnés va acusar als independentistes russos de bombardejar una llar d'infants a Stanytsia Luhanska amb artilleria, ferint tres civils. La República Popular de Luhansk afirmà que les forces havien sigut atacades pel govern ucraïnés amb morters, llançagranades i foc de metralladora.[34]

El sendemà, la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk van ordenar evacuacions obligatòries de civils de les seues respectives capitals, tot i que s'ha observat que les evacuacions completes no es podrien completar fins que passaren alguns mesos.[35] Els mitjans ucraïnesos van informar d'un fort augment dels bombardejos d'artilleria per part dels militants liderats per Rússia al Donbas com a intents de provocar a l'exèrcit ucraïnés.[36]

El 21 de febrer, el Servei Federal de Seguretat (FSB) de Rússia va anunciar que els bombardejos ucraïnesos havien destruït una instal·lació fronterera del FSB a 150 metres de la frontera entre Rússia i Ucraïna a la Província de Rostov.[37] Per separat, el servei de premsa del Districte Militar del Sud va anunciar que les forces russes havien matat aquell dia al matí un grup de cinc sabotejadors prop del poble de Mityakinskaya, província de Rostov, que havia penetrat la frontera des d'Ucraïna en dos vehicles de combat d'infanteria, havent estat destruïts els vehicles.[38] Ucraïna va negar haver estat implicada en els dos incidents i els va qualificar d'operació de bandera falsa.[39] A més, es va informar que dos soldats ucraïnesos i un civil van morir per bombardeigs al poble de Zaitseve, a 30km al nord de Donetsk.[40]

Diversos analistes, incloent el lloc web d'investigació Bellingcat, van publicar proves que molts dels presumptes atacs, explosions i evacuacions al Donbass van ser realitzats per Rússia.[41]

El 21 de febrer, la central tèrmica de Lugansk a la República Popular de Luhansk va ser bombardejada per forces desconegudes.[42] Segons fonts ucraïneses, la central hauria hagut de tancar com a conseqüència.[43]

Invasió

Impacte d'un atac amb míssils de Rússia a Kíev

24 de febrer

Poc abans de les 05:00 hora d'Ucraïna (UTC+2) (06:00 Hora de Moscou, UTC+3) del 24 de febrer, Putin va anunciar que havia pres la decisió de llançar una operació militar a l'est d'Ucraïna.[3][44] En el seu discurs, Putin va dir que no hi havia plans per ocupar el territori d'Ucraïna i va afirmar que donava suport al dret dels pobles d'Ucraïna a l'autodeterminació.[31] Putin també va afirmar que Rússia buscava la «desmilitarització» i «desnazificació» d'Ucraïna i va demanar als soldats ucraïnesos que deixessin les armes.[45]

Pocs minuts després de l'anunci de Putin, es van registrar explosions a Kíev, Khàrkiv, Odessa i el Donbas.[46] Els funcionaris ucraïnesos van dir que Rússia va desembarcar tropes a Odessa i Mariúpol i va llançar míssils de creuer i balístics als aeròdroms, quarters generals militars i dipòsits militars a Kíev, Kharkiv i Dniprò.[47] Més tard, l'exèrcit ucraïnés va negar informació sobre el desembarcament de l'exèrcit rus a Odessa.[48] Vehicles militars russos van entrar a Ucraïna per Senkivka en el punt on Ucraïna es troba amb Bielorússia i Rússia cap a les 6:48 hora local.[49]

Segons el ministre d'Estat ucraïnès Anton Heraixxenko just després de les 06:30 UTC+2, les forces russes estaven envaint via terra prop de la ciutat de Khàrkiv [50] i es van informar desembarcaments amfibis a gran escala a les ciutats de Mariúpol i Odessa; Heratxenko va confirmar els desembarcaments prop d'Odessa.[51] A les 07:40, la BBC va citar altres fonts per dir que les tropes també estaven entrant al país des de Bielorússia.[52] La Força Fronterera d'Ucraïna va informar d'atacs a Luhansk, Sumi, Kharkiv, Txernígov, Jitòmir i des de Crimea.[53] El Ministeri de Defensa de Rússia va afirmar que les forces frontereres ucraïneses no van oposar resistència.[54] El ministeri de l'Interior ucraïnés va informar que les forces russes havien capturat els pobles d'Horodyshche i Milove a Luhansk.[55]

Després d'una hora sense connexió, es va restaurar el lloc web del Ministeri de Defensa d'Ucraïna. El Ministeri va afirmar que havia abatut cinc avions i un helicòpter a Luhansk.[56]

Poc abans de les 07:00 (UTC+2), el president Zelenski va anunciar la introducció de la llei marcial a Ucraïna.[57] A la vista d'una sol·licitud del Ministeri de Defensa de Rússia demanant a les unitats de control de trànsit aeri d'Ucraïna que aturin els vols, l'espai aeri sobre l'est d'Ucraïna té restriccions al trànsit aeri civil, i l'Agència Europea de Seguretat Aèria considera que tota la zona és una zona de conflicte activa. (EASA).[58]

Als tancs i vehicles russos es van vore marques fetes amb pintura blanca, que representaven la lletra zeta, en combinació amb altres símbols com quadrats o triangles.[59] Segons diversos mitjans, es tractaria de marques tàctiques de les Forces Armades de Rússia, i s'utilitzarien per a evitar foc amic.[60]

Arran de la invasió, ciutadans ucraïnesos abandonaren el país, col·lapsant els accessos a Kíev.[61] El govern eslovac va obrir la frontera als ciutadans ucraïnesos,[62] i es produïren cues a les fronteres amb Polònia, Eslovàquia, Hongria i Romania.[62]

Una unitat militar a Podilsk va ser atacat per forces russes, resultar en sis morts i set ferits. Es van reportar déneu persones desaparegudes.[63] Una altra persona va ser matada en la ciutat de Mariúpol. Una casa a Txuguiv va ser danyada per l'artilleria russa; els seus ocupants van ser ferits i un xic va morir.[64] Dihuit persones van ser matades per un bombardeig rus en el poble de Lipetsle (Província d'Odessa).[65]

A les 10:00 (UTC+2), durant la sessió informativa de l'administració presidencial d'Ucraïna es va informar que les tropes russes havien envaït Ucraïna des del nord (fins a 5 km al sud de la frontera). Es deia que les tropes russes estaven actives a la província de Kharkiv, a la província de Txernihiv i prop de Sumi.[66] El servei de premsa de Zelenski també va informar que Ucraïna havia rebutjat un atac a la província de Volínia.[67] A les 10:30 (UTC+2), el Ministeri de Defensa d'Ucraïna va informar que les tropes russes a la província de Txernihiv s'havien aturat, que hi havia una batalla important a prop de Khàrkiv i que Mariúpol i Shchastia havien estat totalment recuperades.[68] L'exèrcit ucraïnès va afirmar que van ser destruïts sis avions russos, dos helicòpters i desenes de vehicles blindats.[68] Rússia va negar haver perdut cap avió o vehicle blindat.[69] El comandant en cap ucraïnès, Valerii Zaluzhnyi, va publicar fotos de dos soldats russos capturats dient que eren del 423è regiment de fusells de motor de la Guàrdia Yampolsky (unitat militar 91701).[70] La 74a Brigada de Rifles Motoritzats de Rússia es va rendir[71] a prop de Txerníhiv.[72]

Helicòpter militar rus a Minsk (Bielorússia), poques hores abans de la invasió. Tenia la marca blanca de 'V', que també es va veure en els vehicles russos que atacaven des de Bielorússia.

Bielorússia va permetre el pas a les tropes russes per a envair Ucraïna des del nord. A les 11:00 (UTC+2), guàrdies fronterers ucraïnesos van reportar una ruptura de la frontera per Vilcha (Província de Kíev), i la guarda fronterera de la Província de Jitòmir va ser bombardada per llançadors de coet russos (presumiblement BM-21 Grad).[65] Un helicòpter sense identificacions va bombardar Slavutych des de Bielorússia.[73] A les 11:30 (UTC+2), una segona ona de bombardejos de míssils russos va apuntar les ciutats de Kyiv, Odessa, Kharkiv, i Lviv. Es reportaren enfrontaments armats terrestres al Donetsk i Luhansk .[74] Activistes de drets civils en Polònia van reportar un augment en l'arribada de migrants des de Bielorússia a Polònia.[75] Bielorússia és considerada com un aliat de Rússia i podria estar utilitzant els migrants com a arma, com ha ocorregut amb la crisi migratòria entre Bielorússia i la Unió Europea de 2021-2022).[76] Sobre les 12:04 (UTC+2), les tropes russes van avançar des de Crimea cap a la ciutat de Nova Kakhovka de la Província de Kherson.[77] Més tard aquell dia, les tropes russes van entrar la ciutat de Kherson i van controlar el Canal del Nord de Crimea, el qual els permetria per reprendre abastaments d'aigua per a la península.[78][79]

A les 13.00 (UTC+2), del 24 de febrer, mitjans de comunicació d'Ucraïna confirmaven que vehicles de combat s'aproximaven a 50 quilòmetres de la capital, Kíev, procedents de Bielorússia.[80] A més, els guàrdies fronterers i les Forces Armades d'Ucraïna van informar de dos nous enfrontaments, la batalla de Sumi («en direcció a Konotop») i la Batalla de Starobilsk.[81] Posteriorment, a les 16.00 (UTC+2), el president ucraïnés Zelensky va informar que s'estaven produint combats en la Zona d'exclusió de Txernòbil, on les tropes russes intentaven prendre la Central nuclear de Txernòbil defensada per tropes de la Guarda Nacional d'Ucraïna, un bastió fonamental a 150 quilòmetres de Kíev. Dos hores després, el propi govern ucraïnés va confirmar la captura de la central, després d'intensos combats, per part de l'exèrcit rus.[82] En concordança amb la batalla de Txernòbil, l'exèrcit rus va prendre l'aeroport Antonov a 40 quilòmetres de Kíev.[83] La mateixa vesprada, l'alcalde de la capital, Vitali Klitxkó, va proclamar un toc de queda de 22.00 a 7.00, romanent el metro obert 24 hores per a servir de refugi. Després de la Batalla de l'Aeroport Antonov, els ucraïnesos van aconseguir reprendre el control de l'Aeroport Antonov.[84]

Per a les últimes hores del dia 24 de febrer, els combats se succeeixen en diversos punts del país. Poc després de les 22.00 (UTC+2), les forces russes van capturar l'Illa de les Serps, situada en la Mar Negra a 45 quilòmetres de les costes d'Ucraïna i Romania, matant als tretze guàrdies ucraïnesos presents a l'illa i que es van negar a rendir-se.[85]

L'artilleria russa va continuar bombardejant les posicions ucraïneses a la batalla de Kharkiv i la batalla de Mariúpol, alhora que continuen produint-se intensos combats al nord-est del país en Sumi i al sud en Kherson.[86] Després del setge de Sumi, les forces russes es van dirigir cap a Konotop amb l'objectiu final d'assetjar Kíev. Finalment, els ucraïnesos aconseguiren imposar-se a la Batalla de Konotop.[87] Al final del dia, el ministre de Sanitat ucraïnés Oleh Liaskò va confirmar la mort de 59 persones i 169 ferits durant el primer dia d'invasió, amb morts de civils reportades en Mariúpol, Khàrkiv i el sud del país. En un nou balanç, el president Volodímir Zelenski va elevar el número total de vícitmes ucraïneses a 137 durant la primera jornada de guerra. El Ministeri de Defensa de Rússia també va informar que les Forces Armades de Rússia havien inhabilitat 74 instal·lacions d'infraestructura militar d'Ucraïna, entre elles 11 aeròdroms, 3 llocs de comandament importants i 18 estacions de radar en edificis de defensa antiaèria.[88]

25 de febrer

Bloc d'apartaments a Kíev (Carrer Oleksandr Koshyts) després de ser bombardejat el 25 de febrer.

A les 01.24 (UTC+2), el president Volodímir Zelenski ordenava la mobilització total de l'exèrcit ucraïnés durant 90 dies i la prohibició d'eixir del país per als homes entre 18 i 60 anys. A les 4.00 (UTC+2), Kíev va ser sacsejada per dos explosions. El funcionari del Ministeri de l'Interior d'Ucraïna, Anton Herashchenko, va transmetre a través de Telegram que les explosions eren míssils balístics i de creuer dirigits a Kíev. El mateix ministre va precisar també que un caça Sukhoi Su-27 havia estat derrocat per sistemes antiaeris sobre Kíev. L'avió va acabar caient sobre un edifici residencial en el barri de Darnytsky, que va cremar.

El matí del 25 de febrer, Zelenskyi va acusar Rússia d'haver atacat llocs civils i militars en un discurs televisat.[89] El representant del Ministeri de l'Interior ucraïnés, Vadym Denysenko, va dir que 33 edificis civils havien estat afectats en les 24 hores anteriors.[90]

Al llarg de la matinada i el matí, continua l'ofensiva sobre Kíev alhora que les tropes russes prenen finalment la ciutat de Melitòpol en el sud del país. Durant les primeres hores del dia es van continuar reportant combats en Hostomel, a 15 quilòmetres de Kíev, i en la rodalia de Kherson, on les tropes ucraïneses van llançar una contraofensiva contra les tropes russes que intentaven creuar el pont cap al nord. Les columnes russes que avançaven des de Crimea s'estaven intentant dividir per a envoltar i tancar a les forces ucraïneses que lluiten en el front del Donbas, obligant-les a abandonar les seues posicions fortificades i lluitar en camp obert.

Segons Ukrinform, durant la matinada, membres de les unitats aerotransportades ucraïneses que s'estaven enfrontant a tropes russes en la batalla d'Ivankiv van volar un pont del riu Tèteriv per a detindre una columna de tancs russos que avançaven cap a Kíev després de prendre Txernòbil.[91] Poc abans de les 10.00 (UTC+2), les autoritats ucraïneses van confirmar que les tropes russes havien entrat en el nord de Kíev pel districte de Obolon, cridant la població a preparar còctels molotov i usar-los contra els atacants.[92] Davant la proximitat de les tropes russes amb el palau presidencial, el president Zelensky és traslladat a un búnquer secret de màxima seguretat. Mentrestant, Putin va demanar a les forces armades ucraïneses que enderrocaren al govern, al qual acusà de ser «una banda de drogoaddictes i neonazis». Per a oposar resistència a la ciutat, les autoritats ucraïneses van repartir 18.000 armes entre els civils que es presentaven voluntaris per a lluitar en les Unitats de Defensa Territorial d'Ucraïna al costat dels reservistes de l'exèrcit per a defensar la capital. Al mateix temps que Zelensky reapareix en un vídeo al costat d'altres membres del govern per a anunciar a la població que continuen a Kíev i instant a Putin a organitzar una trobada per a la negociació. Segons el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, les autoritats ucraïneses van rebutjar la proposta del govern rus de dur a terme les negociacions a Minsk, sempre que l'exèrcit ucraïnés deposara les armes. Aproximadament a les 12.00 (UTC+2), Ucraïna va llançar un atac amb míssils a la base aèria de Mil·lerovo, situada en ls Província de Rostov, Rússia, destruint 2 Su-30.

En les últimes hores del dia, la batalla més important es continuava lliurant pel control de Kíev. Des del migdia, les tropes ucraïneses defensaven el Pont de l'Havana, a tot just tres quilòmetres del cor del país, la Rada Suprema i de la plaça del Maidan Nezaléjnosti.[93] El Ministeri de Defensa també va anunciar que tots els civils ucraïnesos eren elegibles per oferir-se voluntaris per al servei militar independentment de la seua edat.[71]

L'alcalde d'Horlivka, a la República Popular de Donetsk, recolzada per Rússia, va informar que un míssil disparat per l'exèrcit ucraïnés va colpejar un edifici d'una escola local i va matar dos professors.[94]

Zelenskyy va indicar que el seu govern no tenia «por de parlar d'un estatus neutral».[95] El mateix dia, el president Putin va indicar al President de la República Popular de la Xina Xi Jinping que «Rússia està disposada a dur a terme negociacions d'alt nivell amb Ucraïna».[96]

A la nit es reportaven també combats en l'oest de la ciutat i diferents impactes d'artilleria. En la resta del país, continuaven els combats a Kherson, Melitòpol, Khàrkiv i Odessa. A la vesprada, el Consell de la Unió Europea havia decidit llançar un segon paquet de sancions a Rússia que afectava especialment el president rus Vladímir Putin i al seu ministre d'exteriors Serguei Lavrov, als quals se'ls congelaven els seus actius, els possibles comptes que tots dos pogueren tindre en entitats comunitàries, però no impedir la seua entrada en territori comunitari. La resposta del govern rus a la Unió Europea vingué per part del seu portaveu, Maria Zakhàrova, que en declaracions per a la televisió russa afirmava que «les sancions contra el president i el ministre de Relacions Exteriors són un exemple i una demostració de la total impotència de la vostra pròpia política exterior», alhora que va amenaçar l'entrada en l'OTAN de Finlàndia i Suècia amb «greus conseqüències militars i polítiques que requeririen que el nostre país prengui mesures recíproques». Al final del dia, en un discurs televisat en directe, Volodimir Zelenski afirmava que l'exèrcit rus intentaria prendre la totalitat de Kíev aquella mateixa nit, alhora, assegurava que seria molt més intensa que el dia i que les pròximes ciutats que rebrien un atac rus serien Txernígov, Sumi i Kharkiv.[97]

26 de febrer

Bloc d'apartaments a Kíev (Avinguda Valeriy Lobanovskyi) danyat per un míssil rus, 26 de febrer.

A les 00.00 (UTC+2), es va informar d'intensos combats al sud de Kíev, prop de la ciutat de Vasilkiv.[98] A la 01.30 (UTC+2), l'Estat Major ucraïnés afirmà que un avió de combat Sukhoi Su-27 ucraïnés va derrocar un Ilyushin Il-76 rus que transportava paracaigudistes prop de Vasilkiv.[99] Al voltant de les 03.00 (UTC+2), es van informar més de 48 explosions en 30 minuts a Kíev, ja que es va informar que l'exèrcit ucraïnès estava lluitant prop de la central elèctrica CHP-6 en el veïnat del nord de Troieshchyna.[100] Segons la BBC, l'atac pot ser un intent de tallar l'electricitat a la ciutat. Es va informar d'intensos combats al voltant de la base aèria de Vasilkiv, així com prop del parc zoològic de Kíev i el barri de Shuliavka. Mentrestant, Ucraïna va afirmar haver repel·lit un assalt rus a la ciutat de Mikolàiv en la Mar Negra.[101]

Associated Press va informar de centenars de víctimes durant els combats nocturns a Kíev, i també que els bombardeigs havien destruït un edifici d'apartaments, ponts i escoles. El Ministeri de Defensa de Rússia va informar que havia capturat Melitòpol, prop del mar d'Azov,[102] encara que el ministre britànic James Heappey va qüestionar-ho.[103]

Aquell mateix matí al voltant de les 08:00 (UTC+2), el president Volodímir Zelenski compareixia per informar sobre com havia transcorregut la nit. Va afirmar que Kíev al final no va resultar ser envaïda per l'exèrcit rus, ja que les tropes ucraïneses havien aconseguit protegir gairebé tot el perímetre de la ciutat.[104] Així mateix, va apuntar que no tenia cap intenció d'abandonar el país, com li havia proposat el govern dels Estats Units.[105] A les 11:00, l'Estat Major d'Ucraïna va informar que la seua aviació havia realitzat 34 sortides en les últimes 24 hores, cosa que indica que Rússia, inesperadament, continuava sense aconseguir la superioritat aèria.[106]

L'artilleria russa va bombardejar la ciutat durant més de 30 minuts.[107] Paral·lelament, les forces ucraïneses van repel·lir un atac a una central elèctrica al barri nord-est de Troieshchyna; la BBC va suggerir que l'atac podria haver estat un «esforç per privar la ciutat d'electricitat».[108] També es van produir forts combats a prop del Zoo de Kíev al barri central de Shuliavka, on les forces ucraïneses van defensar una base de l'exèrcit a Prospect Peremohy.[109] També es van produir batalles a altres carrers de Kíev. El toc de queda es va ampliar de les 5 de la vesprada a les 8 del matí de dilluns i els infractors havien de ser considerats com a «grups de saboteig o de reconeixement russos».[110] Reuters va informar que les connexions a Internet es van interrompre a algunes parts d'Ucraïna, especialment al sud i l'est.[111] Segons el ministeri de Defensa del Regne Unit, el gruix de les forces russes es trobava a 19 milles del centre de Kíev.[112]

El representant del Ministeri de l'Interior ucraïnés, Vadym Denysenko, va declarar que les forces russes havien avançat més cap a Enerhodar i la central nuclear de Zaporizhia. Va declarar que estaven desplegant míssils Grad allà i va advertir que podrien atacar la planta.[113]

Un vaixell de càrrega de propietat japonesa amb 20 membres de la tripulació a bord va ser colpejat per un míssil rus al mar Negre. Un vaixell moldau, MV Millennial Spirit, també va ser bombardejat per un vaixell de guerra rus, causant ferides greus.[114]

Ramzan Kadírov, el cap de la República Txetxena, va confirmar que les Kadyrovtsy, unitats lleials a la República Txetxena, també s'havien desplegat a Ucraïna per a lluitar amb el bàndol rus.[115]

La CNN va obtenir imatges d'un sistema rus TOS-1, que porta armes termobàriques, a prop de la frontera amb Ucraïna.[116] The Telegraph va informar que els funcionaris occidentals van advertir que les armes provocarien violència indiscriminada.[117]

Un infant de sis anys va morir i molts més van resultar ferits quan el foc d'artilleria va colpejar l'Hospital Infantil Okhmatdyt de Kíev.[118] L'exèrcit ucraïnés va afirmar haver fet volar un comboi de 56 camions cisterna a la Província de Txerníhiv que transportaven gasoil per a les forces russes.[119]

Al final del dia, les forces russes havien fracassat en els seus intents d'encerclar i aïllar Kíev, malgrat els atacs mecanitzats i aerotransportats.[120] L'Estat Major d'Ucraïna va informar que Rússia havia compromés la seua reserva operativa al nord, composada per 17 grups tàctics de batalló (BTG) després que les forces ucraïneses aturaren l'avanç de 14 BTG al nord de Kíev.[106] Rússia va abandonar temporalment els intents d'apoderar-se de Txernihiv i Kharkiv després que es repel·liren els atacs per part de les forces ucraïneses, i va passar per alt les ciutats per continuar cap a Kíev.[120] L'Institut per a l'Estudi de la Guerra (ISW) va assenyalar que Ucraïna podria veure's prompte forçada a decidir entre cedir bona part de la part oriental del país o retirar les seues forces del Donbas per evitar l'encerclament. Al sud, Rússia va prendre Berdiansk i va amenaçar d'encerclar Mariúpol.[106] L'ISW també va dir que la mala planificació i execució portava a problemes morals i logístics per a l'exèrcit rus al nord d'Ucraïna.[120] Funcionaris nord-americans i britànics van informar que les forces russes s'enfrontaven a l'escassetat de gasolina i dièsel, fet que va provocar que els tancs i els vehicles blindats s'aturaven i frenaren el seu avanç.[121] També van aparéixer vídeos en línia de tancs russos i vehicles blindats de transport de personal (APC) encallats a la vora de la carretera.[122] Rússia va continuar sense utilitzar tot el seu arsenal; l'ISW va dir que això probablement evitaria les conseqüències diplomàtiques i de relacions públiques de les víctimes massives de civils, així com per evitar la creació de runes que impediren l'avanç de les seues pròpies forces.[106]

El ministre d'interior informà al final del dia que s'havien repartit a les forces irregulars ucraïneses 25.000 rifles d'assalt, 10 milions de municions, i llançagranades.[123]

27 de febrer

Refugiats a les fronteres occidentals d'Ucraïna.

Durant la nit, es va informar que un gasoducte fora de Khàrkiv havia estat volat per un atac rus[124], mentre que un dipòsit de petroli al poble de Kriachky, a prop de Vasilkiv, va ser incendiat després de ser impactat per míssils.[125] Els intensos combats a prop de la base aèria de Vasilkiv van impedir que els bombers apagaren el foc.[126] L'oficina presidencial va afirmar que l'aeroport internacional de Kíev també va ser bombardejat.[127] Les autoritats recolzades per Rússia a la província de Luhansk van afirmar que una terminal petroliera a la ciutat de Róvenki va ser colpejada per un míssil ucraïnés.[128]

El Servei d'Emergències Estatal d'Ucraïna va rescatar 80 persones d'un edifici residencial de nou pisos a Khàrkiv després que l'artilleria russa va colpejar l'edifici, danyant-lo considerablement i matant una dona.[129]

L'alcalde de Nova Kakhovka, Vladimir Kovalenko, va declarar que les tropes russes havien ocupat la ciutat i les va acusar d'haver destruït els assentaments de Kazatsky i Vesely.[130] Les tropes russes també van entrar a Khàrkiv, amb combats als carrers de la ciutat, inclòs al centre de la ciutat.[131] Al mateix temps, els tancs russos van començar a avançar cap a Sumi.[132]

Mentrestant, el Ministeri de Defensa rus va anunciar que les forces russes havien envoltat completament Kherson i Berdiansk, a més de capturar Henichesk,[133] i l'aeroport internacional de Kherson a Chernobaevka.[134]

Reaccions i conseqüències internacionals

  Països que han condemnat la invasió
  Països que han mantingut una postura neutral
  Països que donen suport a les accions de Rússia
  Sense dades
  Rússia
  Ucraïna

Condemnes

Organitzacions internacionals

Estats

El Regne Unit, els Estats Units d'Amèrica, el Canadà i la Unió Europea han qualificat l'atac de no provocat i injustificat, i han promès dures sancions a persones, empreses i actius russos.[143] L'atac també ha estat condemnat per la major part de la comunitat internacional.[144]

Polònia, Romania, Lituània, Letònia i Estònia van iniciar les consultes de seguretat de l'OTAN en virtut de l'article 4. La primera ministra estoniana, Kaja Kallas, va declarar: «L'agressió generalitzada de Rússia és una amenaça per a tothom i per a tots els països de l'OTAN, i han d'iniciar-se les consultes de l'OTAN sobre el reforç de la seguretat dels Aliats per a aplicar mesures addicionals que garanteixin la defensa dels Aliats de l'OTAN. La resposta més eficaç a l'agressió de Rússia és la unitat».[145]

El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, en una declaració televisada, va condemnar la invasió russa d'Ucraïna com un «dur cop a la pau i l'estabilitat regionals» i va dir que «[Turquia] rebutja l'operació militar de Rússia». El mateix dia, el Ministeri d'Afers exteriors turc va emetre una declaració escrita en la qual deia: «Aquest atac, més enllà de destruir els acords de Minsk, és una greu violació del dret internacional i suposa una greu amenaça per a la seguretat de la nostra regió i del món. [...] Demanem a la Federació Russa que detingui immediatament aquest acte injust i il·legal. El nostre suport a la unitat política, la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna continuarà».

Nombrosos països arreu del món també van condemnar com és el cas dels membres no permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Albània,[146] Ghana, el Gabon, Kenya, Mèxic i Noruega o d'altres com Andorra, l'Argentina, Austràlia, Corea del Sud, Costa Rica, Geòrgia, Israel, el Japó, Singapur o Xile.[147]

Suport a Rússia

  • Belarús Belarús[148]
  • Cuba Cuba: El ministeri d'Afers exteriors va criticar fortament als Estats Units per imposar «la progressiva expansió de l'OTAN cap a les fronteres de la Federació Russa» i va demanar una sortida diplomàtica a través del diàleg constructiu i respectuós per a preservar la pau internacional.[149]
  • Iran Iran: El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Saeed Khatibzadeh, va declarar: «La República Islàmica de l'Iran segueix amb gran preocupació els esdeveniments a Ucraïna. Per desgràcia, la continuació de les provocacions de l'OTAN ha deixat a la regió euroasiàtica a la vora d'una crisi a gran escala».[150]
  • Kirguizstan Kirguizstan (no oficial): Si bé el govern kirguís no va publicar cap mena de declaració oficial al respecte,[148] en el transcurs de la invasió, el president rus i el President del Kirguizistan, Sadir Japarov, van mantenir una conversa telefònica per tractar les relacions entre Kirguizistan i Rússia. No obstant això, el servei de premsa de Kremlin va assegurar que Japarov va expressar tot el seu suport a les accions de Rússia per «protegir la població civil del Donbass».[151]
  • Myanmar Myanmar: El portaveu del Consell d'Administració de l'Estat de Myanmar, Zaw Min Tun, va donar suport a la decisió de Rússia, declarant que «Rússia estava actuant per a protegir la seva sobirania» i va elogiar el paper de Rússia en l'equilibri del poder mundial.[152]
  • Nicaragua Nicaragua[149]
  • Síria Síria[149]
  • Veneçuela Veneçuela: El president Nicolás Maduro va expressar el seu ple suport a les accions del president rus Vladimir Putin al territori d'Ucraïna.[149]

Posició neutral

  • Afganistan Afganistan: El govern talibà va expressar la seva preocupació per la possibilitat real de víctimes civils i va comunicar que «l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, d'acord amb la seva política exterior de neutralitat, demana a ambdues parts del conflicte que resolguin la crisi mitjançant el diàleg i mitjans pacífics».[153]
  • Bolívia Bolívia[154]
  • Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units: El país es va abstenir el divendres en la votació de la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que hauria deplorat la invasió d'Ucraïna per part de Moscou.[155]
  • Índia Índia[155]
  • República Popular de la Xina R.P. de la Xina:[155] El govern xinès va declarar el 24 de febrer que el conflicte no era pas una invasió i va acusar als Estats Units d'agitar la guerra. La portaveu del Ministeri d'Afers exteriors de la República Popular de la Xina, Hua Chunying, va instar totes dues parts a treballar per la pau, en lloc d'intensificar les tensions.[156]
  • Sud-àfrica Sud-àfrica: El ministeri d'Afers exteriors del país va comunicar: «La República de Sud-àfrica està consternada per l'escalada del conflicte a Ucraïna. Lamentem que la situació s'hagi deteriorat malgrat les crides a la diplomàcia per imperar. [...] En línia amb el nostre ferm compromís amb la resolució pacífica del conflicte, Sud-àfrica insta a totes les parts a dedicar més esforços a la diplomàcia i a trobar una solució que ajudi a evitar una nova escalada».[157]
  • Uzbekistan Uzbekistan[158]

Sancions

A continuació, organismes i països que van anunciar o dur a terme sancions econòmiques o d'altre naturalesa contra Rússia (a data de 25 de febrer).

  • UE Unió Europea: En el matí del 24 de febrer, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar l'adopció de sancions «massives» per part de la UE. Assenyala que aquestes sancions aniran dirigides a les transferències tecnològiques, els bancs russos i els actius russos.[159]
  • Austràlia Austràlia: El primer ministre Scott Morrison va anunciar prohibicions de viatge i sancions financeres selectives contra vuit membres del Consell de Seguretat Nacional de Rússia.[160]
  • Estats Units Estats Units: El president Joe Biden va declarar: «Estem aplicant sancions de bloqueig total a dues grans institucions financeres russes: V.E.B. (Vnesheconombank) i el seu banc militar». I va afegir: «Mentrestant, els Estats Units continuarà prestant assistència defensiva a Ucraïna».[161]
  • Japó Japó: Després de les sancions que va imposar a Rússia arran del reconeixement rus de les repúbliques populars de Donetsk i Luhansk —l'emissió i el comerç de nous bons sobirans russos al Japó—, el 25 de febrer, el primer ministre Fumio Kishida va anunciar un segon paquet de sancions contra el país invasor. Es va tractar de la congelació d'actius dels bancs russos Promsvyazbank, Bank Rossiya i el banc de desenvolupament econòmic de Rússia VEB, controls d'exportació de productes d'alta tecnologia com els semiconductors i la suspensió de l'emissió de visats per a determinades persones i entitats russes.[162]
  • Letònia Letònia: El regulador dels mitjans de comunicació de Letònia, el Consell Nacional de Mitjans de comunicació Electrònics de Letònia (NEMMC), va prohibir l'emissió dels tres canals de televisió russos que continuaven emetent al país perquè suposava una «amenaça a la seguretat nacional». Segons un comunicat, va prohibir per cinc anys l'emissió de la cadena estatal russa Rossiya RTR, per quatre anys la de Rossiya 24 i per tres anys la de TV Centri International (TVCI). També va instar «tots els països de la UE a utilitzar les proves reunides pel NEMMC i a seguir l'exemple de Letònia restringint la retransmissió d'aquests programes».[163]
  • Nova Zelanda Nova Zelanda: La primera ministra Jacinda Ardern i la ministra d'Afers exteriors Nanaia Mahuta van anunciar la suspensió dels compromisos diplomàtics d'alt nivell amb Rússia i la prohibicions de viatge dels membres del govern i altres relacionats amb la invasió i la prohibició d'exportació de béns a les forces militars i de seguretat russes.[164]
  • Regne Unit Regne Unit: El primer ministre Boris Johnson va anunciar una sèrie de sancions en resposta a la invasió. Aquestes inclouen la congelació d'actius de 100 noves persones i entitats, un límit de dipòsits per als russos en comptes bancaris del Regne Unit i l'exclusió de tots els principals bancs russos del sistema financer britànic, inclòs el VTB Bank.[165]
  • República de la Xina República de la Xina (Taiwan): El primer ministre Su Tseng-chang va anunciar que el seu país s'uniria als països democràtics per imposar sancions a Rússia.[166]
  •  Suïssa: En línia amb la Unió Europea, el govern suís va congelar els actius de 360 russos i quatre entitats jurídiques en una llista negra de sancions de la Unió Europea i també se'ls prohibirà entrar al país.[167]

Espai aeri

  Rússia
  Ucraïna
  Territoris en disputa
  Països que han tancat l'espai aeri als avions russos en resposta a la invasió

El 25 i 26 de febrer, Bulgària, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, el Regne Unit, la República Txeca, Romania i Polònia foren els primers països en prohibir l'entrada d'avions russos al seu espai aeri, cosa que va provocar la cancel·lació de nombrosos vols. En els següents dos dies, s'hi van unir la resta dels països de la Unió Europea, el Canadà, Islàndia i Noruega.[168]

En resposta, Rússia també va prohibir l'entrada dels avions dels primers països com a mesura recíproca. S'espera que faci amb el mateix amb la resta dels països.[169]

SWIFT

Els ministres d'Afers exteriors dels estats bàltics, de Polònia i d'Ucraïna van demanar que s'exclogués Rússia del SWIFT, l'intermediari mundial per a les transaccions financeres dels bancs.[170] Tot i que molts altres països membres de la Unió Europea i el Regne Unit s'hi van mostrar a favor, alguns socis comunitaris hi van ser reticents, tant perquè els prestadors europeus posseïen la major part dels gairebé 30.000 milions de dòlars d'exposició dels bancs estrangers a Rússia com perquè la Xina ha desenvolupat una alternativa a SWIFT anomenada CIPS; una militarització de SWIFT donaria un major impuls al desenvolupament de CIPS, la qual cosa al seu torn afebliria a SWIFT, així com el control d'Occident sobre les finances internacionals.[171]

De moment, aquesta mesura no ha tirat endavant per l'oposició d'Alemanya, Hongria, Itàlia i Xipre.[172] El dia abans de la invasió, els Estats Units ja va confirmar que no formaria part del primer paquet de sancions que aplicaran a Rússia; però van advertir que no ho descartaven del tot.[173]

En el segon dia de la invasió, Alemanya i Itàlia, els principals països que s'oposaven a excloure a Rússia del SWIFT, es van retractar de les seves postures i es van mostrar oberts a aplicar-lo tal com ho van anunciar el ministre de Finances d'Alemanya, Christian Lindner, i el ministre d'Afers exteriors d'Itàlia, Luigi Di Maio.[174]

En el dia 26, el ministre de Finances de Xipre, Constantinos Petrides, també va anunciar en un tuit que donava suport a la mesura, tot assegurant que mai s'hi van oposar a cap mena de sanció europea.[175] Hongria és l'únic país europeu que s'hi oposa.[175] En el mateix dia, l'administració estatunidenca de Biden va anunciar que ho estaven valorant «seriosament».[176] A la nit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar el segon paquet de sancions contra Rússia per la invasió que s'implementaria en els «propers dies» en coordinació amb els Estats Units, el Regne Unit i el Canadà. Aquest paquet es tractaria de la expulsió d'algunes entitats financeres russes del sistema SWIFT, congelarà els actius del Banc Central Rus i en restringirà les seves operacions i prohibirà la possibilitat de comprar nacionalitats pels russos perquè no puguin esdevenir ciutadans d'altres països i evadir les sancions.[177]

Protestes

Protestes a Tòquio, Japó.

S'han produït petites protestes en desenes de ciutats russes en contra de la invasió russa. Segons OVD-Info, gairebé 1.728 manifestants en 53 ciutats de Rússia van ser detinguts per la policia en el primer dia de la invasió.[178]

També s'han produït protestes a favor d'Ucraïna en diverses ambaixades russes a l'estranger.[179] Als Països Catalans, també s'han registrat protestes proucraïneses davant del Consolat de Rússia a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant del consolat rus a València.[180] No s'ha registrat cap protesta prorussa o a favor de la invasió russa.

Altres

24 de febrer

25 de febrer

  • Consell d'Europa Consell d'Europa: L'òrgan executiu del Consell, el comitè de ministres, va acordar apartar temporalment Rússia en considerar que ha incorregut en violacions greus de l'estatut de l'organisme per la invasió.[185]
  • Moldàvia Moldàvia: El parlament nacional va aprovar l'estat d'emèrgencia per seixanta dies a petició del govern moldau.[184]
  • Guatemala Guatemala: El president del país, Alejandro Giammattei, va condemnar les accions russes contra la sobirania ucraïnesa i, en conseqüència, va ordenar la retirada del seu ambaixador a Rússia.[186]
  • Micronèsia Micronèsia: El govern dels Estats Federats de Micronèsia va declarar la ruptura de les relacions diplomàtiques amb Rússia, amb qui es van establir el 1999, i va expressar la seva solidaritat amb Ucraïna.[187]

26 de febrer

  • Eslovàquia Eslovàquia: El govern eslovac va declarar l'estat d'emergència a partir de migdia a tot el país per l'arribada massiva dels refugiats ucraïnesos que s'escapaven del conflicte.[188]
  • Grècia Grècia: Una crisi diplomàtica en les relacions entre Grècia i Rússia es va desencadenar quan les forces aèries d'aquest últim país van bombardejar dos pobles de la minoria grega a Ucraïna, prop de Mariúpol, matant a 10 grecs ètnics.[189] El govern grec va protestar enèrgicament, convocant a l'ambaixador rus. Els EUA i diversos governs europeus com França, Alemanya, Polònia i Suècia van expressar les seves condolences a Grècia per la massacre, mentre que Moscou va negar qualsevol implicació, i l'ambaixada russa va afirmar que una organització militant ucraïnesa d'extrema dreta, el Batalló Azov, estava darrere de l'incident. Atenes va refutar les afirmacions de Moscou, anunciant que posseeix proves de la implicació russa.[190] Després d'això, el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, va anunciar que el seu país enviarà material militar defensiu i ajuda humanitària per a fer costat a Ucraïna.[191][192]

27 de febrer

  • Kosovo Kosovo: Arran de la invasió, el ministre de Defensa Armend Mehaj va tornar a demanar als EUA la accelaració de l'adhesió de Kosovo a l'OTAN i l'establiment d'una base militar de les forces estatunidenques (actualment hi ha 635 soldats com a part d'una missió de manteniment de la pau de l'OTAN).[193]

Notes

  1. ↑ Remarks concerning Ukraine, Vladímir Putin, makes a statement following the Security Council meeting on Donbass recognition Invasió russa d'Ucraïna del 2022 a YouTube, RT, 21 febrer 2022, minutes 41:17–42:58.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Russia attacks Ukraine». CNN, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  2. ↑ «Inicia guerra entre Rusia y Ucrania EN VIVO: últimas noticias». Milenio. [Consulta: 24 febrer 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Bustos, Àlex. «El discurs de Putin en què ha declarat la guerra: “Desarmarem i desnazificarem Ucraïna”». ara.cat, 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  4. ↑ «La UE anuncia noves sancions: “Són les hores més dures per a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial”». Vilaweb. [Consulta: 24 febrer 2022].
  5. ↑ «World leaders condemn Russian invasion of Ukraine; EU promises 'harshest' sanctions - live updates». usatoday.com, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  6. ↑ «Istanbul Document 1999». Organization for Security and Co-operation in Europe, 19-11-1999. Arxivat de l'original el 1 June 2014. [Consulta: 21 juliol 2015].
  7. ↑ «Putin warns Nato over expansion». The Guardian, 04-04-2008. «The Russian president, Vladimir Putin, today repeated his warning that Moscow would view any attempt to expand NATO to its borders as a 'direct threat'.»
  8. ↑ «Russia–Georgia War of August 2008: Ukrainian Approach». A: The Russian Georgian War: A trilateral cognitive institutional approach of the crisis decision-making process. Bucarest: Editura Curtea Veche, 2009, p. 181. ISBN 978-973-1983-19-6. «Conceptually, Russia sees Ukraine within the sphere of own 'privileged interests'; in fact, it means a modernized version of Brezhnev's doctrine of 'limited sovereignty', realized after the occupation of Czechoslovakia in 1968.» 
  9. ↑ «Was Yanukovych's Ouster Constitutional?». Radio Free Europe/Radio Liberty, 23-02-2014.
  10. ↑ «Ukraine parliament removes Yanukovich, who flees Kiev in "coup"». Reuters. Thomson Corporation [Kiev], 22-02-2014. «Underscoring Ukraine's regional divisions, leaders of Russian-speaking eastern provinces loyal to Yanukovich voted to challenge anti-Yanukovich steps by the central parliament.»
  11. ↑ Fisher, Max. «Everything you need to know about the Ukraine crisis» (en anglès). Vox Media, 03-09-2014. Arxivat de l'original el 22 gener 2022. [Consulta: 24 gener 2022].
  12. ↑ «Armed pro-Russian insurgents in Luhansk say they are ready for police raid». Kyiv Post. Businessgroup LLC [Luhansk], 12-04-2014. «... their top aim is federalization of the country through all-Ukrainian referendum, one step from secession from the nation. 'It should be a federation in the borders of Ukraine, but with the right to separate if people demand this,' Kariakin said, confident that 85 percent of people in Luhansk Oblast, Ukraine's seventh most populous with 2.2 million people, support him.»
  13. ↑ «Relations with Ukraine». OTAN. NATO, 11-01-2020. «In September 2020, President Volodymyr Zelenskyy approved Ukraine's new National Security Strategy, which provides for the development of the distinctive partnership with NATO with the aim of membership in NATO.»
  14. ↑ «Zelensky enacts strategy for de-occupation and reintegration of Crimea». Ukrinform. Government of Ukraine, 24-03-2021. «Decree No. 117/2021 of March 24 on enactment of the relevant decision of the National Security and Defense Council was published on the website of the Head of State.»
  15. ↑ «Article by Vladimir Putin 'On the Historical Unity of Russians and Ukrainians'». The Kremlin. Government of Russia, 12-07-2021. Arxivat de l'original el 25 gener 2021. [Consulta: 1r febrer 2022]. «During the recent Direct Line, when I was asked about Russian-Ukrainian relations, I said that Russians and Ukrainians were one people – a single whole.»
  16. ↑ Snyder, Timothy D. «How to think about war in Ukraine». Thinking about... (newsletter). Substack, 18-01-2022. Arxivat de l'original el 19 gener 2022. [Consulta: 25 gener 2021].
  17. ↑ Lucas, Edward. «Why Putin's history essay requires a rewrite». The Times. Times Newspapers, 15-09-2020. Arxivat de l'original el 25 gener 2022. [Consulta: 25 gener 2022].
  18. ↑ Roth, Andrew. «Putin's Ukraine rhetoric driven by distorted view of neighbour». The Guardian, 07-12-2021. Arxivat de l'original el 7 desembre 2021. [Consulta: 25 gener 2021].
  19. ↑ «Ukraine: NATO's original sin». Politico. Axel Springer SE, 23-11-2021. «The result heightened Kremlin's fears of encirclement and of losing the strategic depth that enabled Russia to prevail over Western invaders twice ... no amount of assurances that NATO is not a threat to Russia, that its purpose is purely defensive or that none of its weapons would ever be used except in response to an attack could assuage Moscow.»
  20. ↑ Agencies. «Putin wants to destroy Ukraine and restore Soviet Union, says Yatseniuk». The Guardian, 13-09-2014. Arxivat de l'original el 25 gener 2022. [Consulta: 25 gener 2022].
  21. ↑ «Russia demands NATO roll back from East Europe and stay out of Ukraine» (en anglès). Reuters, 17-12-2021.
  22. ↑ «Putin warns of unspecified military response if U.S. and NATO continue 'aggressive line'» (en anglès). The Globe and Mail, 21-12-2021.
  23. ↑ «Putin Says Conflict in Eastern Ukraine 'Looks Like Genocide'». AFP. The Moscow Times, 10-12-2021.
  24. ↑ «New law stokes Ukraine language tensions». France 24, 01-04-2021.
  25. ↑ 25,0 25,1 «US accuses Moscow of creating Ukraine invasion pretext with 'genocide' claims». AFP. France 24, 15-02-2021.
  26. ↑ «Russians accuse Ukrainians of genocide as they pave way for potential invasion». The Telegraph, 19-02-2022.
  27. ↑ «Report on the human rights situation in Ukraine». OHCHR, 15-06-2014. Arxivat de l'original el 14 febrer 2022. [Consulta: 23 febrer 2022].
  28. ↑ (24 gener 2022). "DISINFORMATION ABOUT THE CURRENT RUSSIA-UKRAINE CONFLICT – SEVEN MYTHS DEBUNKED" (en en). Nota de premsa.  “Myth 2: "The situation in Ukraine triggered this conflict. There is proof that Ukraine is committing atrocities against its Russian-speaking population in the country's east. Russia has to intervene, not least because Ukraine and Russia are 'one nation.' Ukraine simply belongs to Russia's "privileged sphere of influence". False. Allegations that Ukraine is attacking its own territory and persecuting its own citizens are absurd. To galvanize domestic support for Russia's military aggression, Russian state-controlled media have tirelessly sought to vilify Ukraine, accusing it of alleged genocide in eastern Ukraine, drawing groundless parallels with Nazism and World War Two, and fabricating stories aimed at striking a negative emotional chord with audiences.”
  29. ↑ «United States: Russia's claim of 'genocide in Ukraine' is reprehensible falsehood». Ukrinform, 17-02-2022. «The Embassy of the United States of America in Ukraine called Russia's claim of "genocide in Ukraine" reprehensible falsehood.»
  30. ↑ «US condones forceful assimilation of Russians in Ukraine – Russian ambassador to US». TASS, 18-02-2021.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 «Putin says he is fighting a resurgence of Nazism. That's not true». NBC News, 24-02-2022.
  32. ↑ «Ukrainian President Zelensky says Putin has ordered invasion as country prepares for war» (en anglès). Axios, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  33. ↑ 33,0 33,1 «Putin orders snap nuclear drill». The Globe and Mail, p. A3.
  34. ↑ «Ukraine: How big is Russia's military build-up?». BBC News, 17-02-2022. Arxivat de l'original el 23 febrer 2022. [Consulta: 23 febrer 2022].
  35. ↑ Light, Felix. «In the Closest Russian City to Ukraine's Separatist Region, There Are Few Signs of Refugees». The Moscow Times, 20-02-2022. Arxivat de l'original el 20 febrer 2022. [Consulta: 20 febrer 2022].
  36. ↑ «47 shelling incidents leave 5 injured in Donbas». Kyiv Independent, 18-02-2022. Arxivat de l'original el 17 febrer 2022. [Consulta: 18 febrer 2022].
  37. ↑ «ФСБ сообщила о попадании снаряда в погранпункт на границе с ДНР» (en rus). [Consulta: 24 febrer 2022]. «выпущенным с Украины снарядом полностью разрушен российский пограничный пункт в Ростовской области в 150 метрах от границы, пострадавших нет, сообщили РБК в ФСБ. [At 9:50 a.m., a projectile fired from Ukraine completely destroyed a Russian border checkpoint in the Rostov region, 150 meters from the border, there were no casualties, the FSB told RBC.]»
  38. ↑ «Российские военнослужащие уничтожили пять диверсантов с Украины при нарушении границы». , 21-02-2022.
  39. ↑ «Russia Says Border Facility Near Ukraine Destroyed in Shell Attack». The Moscow Times, 21-02-2022.
  40. ↑ «Two Ukraine soldiers, civilian killed in shelling» (en english). Al-Arabiyah, 21-02-2022. Arxivat de l'original el 21 febrer 2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  41. ↑ «'Dumb and lazy': the flawed films of Ukrainian 'attacks' made by Russia's 'fake factory'». The Guardian, 21-02-2022. Arxivat de l'original el 21 febrer 2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  42. ↑ Mazneva, Elena. «Ukraine Power Plant Damaged During Two Days of Shelling». Bloomberg, 22-02-2022. Arxivat de l'original el 23 febrer 2022. [Consulta: 23 febrer 2022].
  43. ↑ Gerasimova, Tanya. «Luhansk TPP Suspends Work Due To Militants Shelling» (en anglès). ukranews_com, 21-02-2022. Arxivat de l'original el 22 febrer 2022. [Consulta: 23 febrer 2022].
  44. ↑ «Путин принял решение о проведении операции по денацификации и демилитаризации Украины» (en rus). TASS, 24-02-2022.
  45. ↑ «Ukraine conflict: Russia announces special military operation in Donbas». BBC News, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  46. ↑ «Putin announces 'special military operation' in Ukraine» (en anglès americà). POLITICO, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  47. ↑ «Russian forces invade Ukraine with strikes on major cities». Reuters, 23-02-2022.
  48. ↑ «Генштаб ВС Украины отрицает информацию о высадке российской армии в Одессе» (en rus), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  49. ↑ «Russia launches military attack on Ukraine with reports of explosions and troops crossing border». CNN, February 24, 2022.
  50. ↑ «Ukraine-Russia crisis: Live updates». Cnn, 01-01-2000. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  51. ↑ ; MacFarquhar, Neil «Ukraine Live Updates: Russia Begins Invasion From Land and Sea» (en anglès). The New York Times, 23-02-2022.
  52. ↑ «Ukraine: Troops moving in from Belarus». bbc.com. BBC, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  53. ↑ «Украинские пограничники сообщили об атаке границы со стороны России и Белоруссии». Interfax, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  54. ↑ «Военные РФ заявили, что погранслужба Украины не оказывает сопротивления». Interfax, 24-02-2022.
  55. ↑ ; MacFarquhar, Neil «Ukraine Live Updates: Russia Begins Invasion From Land and Sea» (en anglès). The New York Times, 23-02-2022.
  56. ↑ «KyivPost, Twitter» (en anglès). Twitter. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  57. ↑ «Russia-Ukraine crisis live news: Putin has launched 'full-scale invasion', says Ukrainian foreign minister – latest updates | World news». The Guardian, 16-07-2018. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  58. ↑ «Operations in Flight Information Regions: FIR LVIV (UKLV), FIR KYIV (UKBV), FIR DNIPROPETROVSK (UKDV), FIR SIMFEROPOL (UKFV), FIR ODESA (UKOV)» (en anglès). EASA. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  59. ↑ Archive, View Author; feed, Get author RSS. «World War ‘Z’? Russian tanks with mysterious marking enter Ukraine» (en anglès americà), 23-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  60. ↑ «Russian tanks: What do the ‘Z’ and other emblems on military vehicles mean» (en anglès). The independent, 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  61. ↑ «[VÍDEO EN DIRECTE Col·lapse a les sortides de Kíev pels ciutadans que fugen de l'atac rus]». Vilaweb. [Consulta: 24 febrer 2022].
  62. ↑ 62,0 62,1 «[EN DIRECTE Guerra entre Ucraïna i Rússia - Última hora del conflicte]». Vilaweb. [Consulta: 24 febrer 2022].
  63. ↑ «Ukraine-Russia invasion: Russia launches attack on Ukraine from several fronts». BBC News. Arxivat de l'original el 21 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  64. ↑ «Россия обстреляла жилой дом в Чугуеве Харьковской области: видео последствий» (en rus). Current Time TV. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  65. ↑ 65,0 65,1 «Російсько-українська війна (текстовий онлайн)» (en ucranià). Hromadske, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  66. ↑ «Войска России на севере Украины продвинулись вглубь до пяти километров – Арестович» (en rus). Unian. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  67. ↑ «President has made all necessary decisions to defend the country, the Armed Forces are actively resisting Russian troops – Adviser to the Head of the Office of the President». president.gov.ua. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  68. ↑ 68,0 68,1 «General Staff of the Armed Forces of Ukraine: Operative information as of 10.30». Ministry of Defence (Ukraine), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  69. ↑ , 24-02-2022.
  70. ↑ «Военные взяли в плен первых российских оккупантов, которые сегодня вторглись в Украину (фото)» (en rus). Unian. Arxivat de l'original el 26 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  71. ↑ 71,0 71,1 «Russian forces invade Ukraine with strikes on major cities». , 23-02-2022.
  72. ↑ «Russia's 74th Motorised Rifle Brigade recon platoon surrenders to Ukraine's army». 112.international. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  73. ↑ «Со стороны Беларуси вертолет без опознавательных знаков обстрелял район перед КПП "Славутич"» (en rus). Unian, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  74. ↑ , 24-02-2022.
  75. ↑ , 24-02-2022.
  76. ↑ , 15-11-2021.
  77. ↑ «Russian troops moving towards town of Nova Kakhovka in Kherson Oblast.». Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  78. ↑ «Russian troops enter Ukraine's Kherson Oblast: Defense Ministry». Anadolu Agency. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  79. ↑ (en rus) RIA Novosti, 24-02-2022.
  80. ↑ Santos-Olmo, Carlota E. Ramírez, Lara Lema, Aurora. «Las tropas rusas cruzan la frontera en la región de Kiev». ElDiario.es, 23-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  81. ↑ «Ukrainian soldiers give worthy rebuff to Russia on outskirts of Starobilsk (Luhansk region) – JFO». Interfax-Ukraine. [Consulta: 25 febrer 2022].
  82. ↑ de 2022, 24 de febrer. «LA PLANTA NUCLEAR DE CHERNÓBIL HA SIDO CAPTURADA POR FUERZAS RUSAS, DICE ASESOR DEL PRESIDENTE DE UCRANIA». infobae. [Consulta: 24 febrer 2022].
  83. ↑ «Rusia avanza imparable hacia Kiev: toma el aeropuerto Antonov a 40 kilómetros de la capital». El Independiente, 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  84. ↑ Shull, Abbie. «Ukrainian and Russian forces have been fighting for hours over a critical airfield just outside Kyiv». Business Insider, 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  85. ↑ «Ukraine's Snake Island under attack, border guards took up defense». UATV, 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  86. ↑ «Uso masivo de artillería de misiles rusa contra las posiciones ucranianas al norte de Kharkov».
  87. ↑ «Konotop is under control of Ukraine». Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  88. ↑ «Las Fuerzas Armadas de Rusia inhabilitan 74 instalaciones de la infraestructura militar de Ucrania, informa el Ministerio de Defensa ruso». RT en Español. [Consulta: 25 febrer 2022].
  89. ↑ «Ukraine invasion: Zelenskiy strikes defiant tone as explosions ring out in Kyiv». , 25-02-2022.
  90. ↑ «Ukraine ministry says Russia hit 33 civilian sites in last 24 hrs -Interfax». Reuters/Interfax.
  91. ↑ Gazeta.ua. «Українські військові під Києвом зупинили колону російських танків». Gazeta.ua, 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  92. ↑ «A los residentes de Kiev se les dice que hagan bombas molotov mientras esperan el asalto ruso» (en castellà). Euronews, 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  93. ↑ «Ukraine-Russia invasion: Ukraine says Russian rockets hit Kyiv overnight». BBC News. Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  94. ↑ «Sorting fact, disinformation after Russian attack on Ukraine». , 26-02-2022.
  95. ↑ «Zelensky Says Russia Is Striking Military and Civilian Targets». Wall Street Journal.
  96. ↑ «Putin tells Xi that Russia willing to hold high-level talks with Ukraine -China's CCTV». financialpost.com. Arxivat de l'original el 26 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  97. ↑ «Президент заявив, що ця ніч буде важчою, ніж день» (en ucraïnès). 24 Канал. [Consulta: 25 febrer 2022].
  98. ↑ «Heavy fighting reported to the south of Kyiv». CNN, 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  99. ↑ «Помста за Луганськ 2014: біля Василькова збили ІЛ-76 із ворожими десантниками». www.unian.ua. [Consulta: 26 febrer 2022].
  100. ↑ «Multiple explosions rock Kyiv as Russian forces target city». Washington Post, 25-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  101. ↑ «Heavy fighting reported around Kyiv». BBC News, 25-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  102. ↑ , 26-02-2022.
  103. ↑ , 26-02-2022.
  104. ↑ Reuters «Ukraine military says it repels Russian troops' attack on Kyiv base» (en anglès). Reuters, 26-02-2022.
  105. ↑ Garcia, Maria Miret. «Volodímir Zelenski insiste en que se queda y no dejará la capital» (en castellà), 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  106. ↑ 106,0 106,1 106,2 106,3 Clark, Mason. «Russia-Ukraine Warning Update: Russian Offensive Campaign Assessment, febrer 26» (en anglès). Institute for the Study of War, 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  107. ↑ https://www.washingtonpost.com/world/2022/02/25/ukraine-invasion-russia-news/#link-TAIGHCFPGRBUVBQRFBISDQJSL4
  108. ↑ «Ukraine live updates: Heavy fighting reported around Kyiv» (en anglès britànic). BBC News. [Consulta: 26 febrer 2022].
  109. ↑ Reuters «Ukraine military says it repels Russian troops' attack on Kyiv base» (en anglès). Reuters, 26-02-2022.
  110. ↑ , 26-02-2022.
  111. ↑ , 26-02-2022.
  112. ↑ «Russians push toward Kyiv, residents take cover; ‘We will win,’ Zelenskyy says». nydailynews.com. [Consulta: 26 febrer 2022].
  113. ↑ «Wojna na Ukrainie. Rosjanie blisko elektrowni atomowej. Jest ryzyko, że zostanie ostrzelana» (en polonès). , 26-02-2022.
  114. ↑ Vogt, Adrienne. «Japanese-owned cargo ship hit by a missile off Ukrainian coast» (en anglès). CNN, 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  115. ↑ «Chechen leader, a Putin ally, says his forces deployed to Ukraine» (en anglès). Al Jazeera, 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  116. ↑ «Russian army deploys its TOS-1 heavy flamethrower capable of vaporizing human bodies near Ukrainian border, footage shows» (en anglès). , 26-02-2022.
  117. ↑ Mendick, Robert. «Vladimir Putin poised to unleash terrifying new weapon in battle for Kyiv». The Daily Telegraph, 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  118. ↑ Vogt, Adrienne. «Six-year-old boy killed in Kyiv clashes, several more Ukrainian civilians wounded» (en anglès). CNN, 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  119. ↑ «Ukrainian troops defending Chernihiv blow up 56 tanks of diesel fuel». , 26-02-2022.
  120. ↑ 120,0 120,1 120,2 «Ukraine Conflict Update 9: febrer 26, 2022». Critical Threats. Institute for the Study of War, 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  121. ↑ «UK says Russian advance has slowed, likely caused by logistical problems, resistance» (en anglès). , 27-02-2022.
  122. ↑ «U.S., British Officials Say Russia Slowed By Logistics, 'Viable Ukrainian Resistance'». , 26-02-2022.
  123. ↑ «'Weapons to anyone': Across Ukraine, militias form as Russian forces near» (en anglès). , 26-02-2022.
  124. ↑ , 27-02-2022.
  125. ↑ , 27-02-2022.
  126. ↑ (en ucraïnès) , 27-02-2022.
  127. ↑ «Russia hits Ukraine fuel supplies, airfields in new attacks». Associated Press, 27-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  128. ↑ (en anglès) , 27-02-2022.
  129. ↑ Vogt, Adrienne. «Russian aircraft banned from German airspace» (en anglès). CNN, 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  130. ↑ «Новая Каховка полностью под контролем российских оккупантов - мэр» (en ucranià). Korrespondent.
  131. ↑ «Russian troops enter Ukraine's Kharkiv -Ukrainian official» (en anglès). Reuters, 27-02-2022.
  132. ↑ «A large column of Russian vehicles is pushing into the city of Sumy from the side of Khimprom,» (en anglès americà). The Kyiv Independent, 27-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  133. ↑ , 27-02-2022.
  134. ↑ «В Минобороны сообщили об уничтожении 975 военных объектов Украины» (en rus), 27-02-2022.
  135. ↑ «ASEAN Urges Maximum Restraint, De-escalation of Russia-Ukraine Tensions – Draft Statement». VOA, 24-02-2022.
  136. ↑ «'We will hold the Kremlin accountable': International anger as Russia attacks Ukraine» (en anglès). TheJournal.ie.
  137. ↑ «El G7 condena la invasión rusa y promete "solidaridad inquebrantable" a Ucrania» (en castellà). Agencia EFE. [Consulta: 24 febrer 2022].
  138. ↑ «Comunicado de la Secretaría General de la OEA sobre ataque ruso a Ucrania» (en castellà).
  139. ↑ «Statement from Chair of the African Union, H.E President Macky Sall and Chairperson of the AU Commission H.E Moussa Faki Mahamat, on the situation in Ukraine | African Union». au.int. Arxivat de l'original el 25 February 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  140. ↑ «World leaders react to Russia’s attack on Ukraine: ‘A dark day for Europe’». The Washington Post, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 February 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  141. ↑ «European Parliament president calls for "solid and swift" action if Ukraine crisis escalates». Euronews, 17-02-2022.
  142. ↑ «MEPs will hold extraordinary plenary over Russian invasion». Malta Today, 24-02-2022.
  143. ↑ EFE. «La Unió Europea condemna l’agressió russa a Ucraïna», 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  144. ↑ «La comunitat internacional en bloc demana que s'aturin els atacs a Ucraïna», 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  145. ↑ «Poland and Baltic countries trigger consultations under NATO article 4» (en anglès). CNN, 23-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  146. ↑ «War In Ukraine: US, Albania Call for UN Vote On Resolution Condemning Russia: Diplomats» (en anglès), 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  147. ↑ RTVA, Andorra Difusió. «El Govern condemna l'atac a Ucraïna i treballa per a la repatriació dels andorrans | Andorra Difusió». [Consulta: 25 febrer 2022].
  148. ↑ 148,0 148,1 «World Reaction to the Invasion of Ukraine | Wilson Center» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2022].
  149. ↑ 149,0 149,1 149,2 149,3 Centenera, Elías Camhaji, Alonso Moleiro, Naiara Galarraga, Mar. «Rusia encuentra el respaldo en sus aliados latinoamericanos tras invadir Ucrania» (en castellà), 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  150. ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Reacciones en el mundo al ataque de Rusia contra Ucrania | DW | 24.02.2022» (en espanyol europeu). [Consulta: 25 febrer 2022].
  151. ↑ ПОДОЛЬСКАЯ, Дарья. «СМИ России сообщили, что Кыргызстан поддержал спецоперацию в Украине» (en rus), 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  152. ↑ «Russian invasion of Ukraine 'justified', says Myanmar junta». Arxivat de l'original el 25 February 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  153. ↑ O'Neil, Tyler. «Afghanistan's Taliban government calls for 'restraint' in Ukraine-Russia war» (en anglès americà), 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  154. ↑ «Bolivia no condena el ataque a Ucrania, pero hace un 'llamado de paz' a las partes en conflicto» (en castellà). Página Siete, 24-02-2022. «Bolivia, como Estado pacifista, promueve el derecho de los pueblos a vivir en paz, por lo cual la prioridad debe ser proteger la vida, en el marco del respeto al Derecho Internacional, de los Derechos Humanos y el Derecho Internacional Humanitario.»
  155. ↑ 155,0 155,1 155,2 «Rússia veta a l'ONU una resolució contra la seva invasió a Ucraïna, la Xina s'absté», 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  156. ↑ Rodríguez Puerto, Dolors. «La Xina fa equilibris entre el seu suport a Rússia i l'aversió als moviments independentistes», 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  157. ↑ https://www.timeslive.co.za/authors/kyle-zeeman. «'Which South Africa?' — Government urged not to get involved in deadly Russia and Ukraine conflict» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2022].
  158. ↑ «Russia attempts to contrive appearance of support from Central Asian allies | Eurasianet» (en anglès). [Consulta: 27 febrer 2022].
  159. ↑ «'Massive' EU sanctions to target Putin's war chest» (en anglès). EUobserver, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  160. ↑ «Live Updates: Ukraine Says Russia Has Begun Its Invasion – The New York Times» (en anglès). The New York Times, 24-02-2022.
  161. ↑ «Remarks by President Biden Announcing Response to Russian Actions in Ukraine» (en anglès americà). The White House, 22-02-2022. Arxivat de l'original el 23 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  162. ↑ Author, No. «Japan announces more sanctions on Russia after Ukraine invasion» (en anglès americà), 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  163. ↑ «Electronic Mass Media Council bans broadcasts of Rossiya RTR and Rossiya 24 in Latvia». [Consulta: 25 febrer 2022].
  164. ↑ «Aotearoa New Zealand condemns Russian invasion of Ukraine» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2022].
  165. ↑ «Ukraine conflict: UK sanctions target Russia banks and oligarchs». BBC News, 24-02-2022.
  166. ↑ «Taiwan vows to join ‘democratic countries’ in sanctioning Russia» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2022].
  167. ↑ Shields, Michael; Carrel, Paul «Swiss freeze bank accounts of Russians on EU sanctions list» (en anglès). Reuters, 25-02-2022.
  168. ↑ «Russian airlines to be banned from most European airspace» (en anglès), 27-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  169. ↑ Lampert, Allison; Shepardson, David «Europe and Canada move to close skies to Russian planes» (en anglès). Reuters, 27-02-2022.
  170. ↑ Sánchez, Sònia. «L'ocupació total d'Ucraïna i la instauració d'un govern titella de Moscou, l'escenari més probable». ara.cat, 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  171. ↑ «The hidden costs of cutting Russia off from SWIFT». The Economist, 18-12-2021. ISSN: 0013-0613.
  172. ↑ «Four EU countries block Russia's disconnection from SWIFT» (en anglès americà). [Consulta: 24 febrer 2022].
  173. ↑ Sancho, Víctor. «Biden: "Putin ha escollit aquesta guerra i haurà d'assumir-ne les conseqüències"». ara.cat, 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  174. ↑ «Germany open to cutting Russia off SWIFT but must weigh consequences - fin min» (en anglès). Financial Post, 25-02-2022.
  175. ↑ 175,0 175,1 Reuters «Cyprus has never opposed SWIFT ban on Russia -finance minister» (en anglès). Reuters, 26-02-2022.
  176. ↑ «Bloomberg - Are you a robot?». [Consulta: 26 febrer 2022].
  177. ↑ «Occidente pone en marcha la expulsión de algunos bancos rusos del sistema Swift» (en castellà). ElMundo, 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  178. ↑ «More than 1,700 detained at anti-war protests in Russia» (en anglès americà), 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  179. ↑ «Manifestaciones frente a las embajadas rusas de toda Europa: 'Putin, fascista'» (en castellà), 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  180. ↑ «Concentració davant el consolat rus de Barcelona i València contra la guerra a Ucraïna». [Consulta: 24 febrer 2022].
  181. ↑ 181,0 181,1 Press, Europa. «Lituania declara el estado de emergencia en el país ante la invasión rusa de Ucrania», 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  182. ↑ Peseckyte, Giedre. «Lithuania declares state of emergency following Russia’s Ukraine invasion» (en anglès britànic), 25-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  183. ↑ Press, Europa. «Moldavia cierra su espacio aéreo y declara el estado de emergencia por la invasión de Ucrania», 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  184. ↑ 184,0 184,1 Neagu, Bogdan. «Moldova declares state of emergency in response to Ukraine crisis» (en anglès britànic), 25-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  185. ↑ «El Consell d'Europa aparta Rússia per la invasió d'Ucraïna». Nació Digital. [Consulta: 25 febrer 2022].
  186. ↑ «Giammattei asegura que está del lado de Ucrania y reitera lo del retiro del embajador de Guatemala en Rusia – Prensa Libre» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2022].
  187. ↑ «Микронезия уведомила Россию о разрыве дипотношений - РИА Новости, 25.02.2022» (en rus). [Consulta: 25 febrer 2022].
  188. ↑ a.s, Petit Press. «State of emergency applies in Slovakia as of noon» (en anglès), 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  189. ↑ «Grècia confirma la mort de deu ciutadans d'origen hel·lè durant l'atac aeri a Mariúpol», 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  190. ↑ «ΥΠΕΞ: Έχουμε αποδείξεις ότι οι Έλληνες σκοτώθηκαν από ρωσικά πυρά» (en grec). [Consulta: 27 febrer 2022].
  191. ↑ «Greece summons Russian envoy after bombing kills 10 nationals» (en anglès). [Consulta: 27 febrer 2022].
  192. ↑ Newsroom. «Greece to send defensive military equipment to Ukraine | eKathimerini.com» (en english). [Consulta: 27 febrer 2022].
  193. ↑ Reuters «Kosovo asks U.S. for permanent military base, speedier NATO membership» (en anglès). Reuters, 27-02-2022.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Invasió russa d'Ucraïna del 2022
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Invasió_russa_d%27Ucraïna_del_2022&oldid=29566179»