Vés al contingut

Apariat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un apariat és un grup de dos versos que rimen entre ells. En la literatura catalana ha aconseguit una difusió remarcable, donant peu a diverses formes i gèneres amb personalitat pròpia, com són el rodolí, l'auca, la nova rimada o la codolada.[1] En català és propi de la poesia popular i acostuma a tenir set o vuit síl·labes. Les cançons medievals es transmetien en una successió indeterminada d'apariats de tema burlesc o heroic. Aquesta forma va ser recollida per Jacint Verdaguer. Els sonets de Shakespeare sovint acaben en un apariat.

També apareix com a tornada entre altres estrofes més llargues, per recollir el tema o la moralina d'una història (sigui en prosa o en vers), als refranys i dites o com a estrofa independent.

Igualment, és una forma comuna a la Xina, on es combinen dues línies de quatre ideogrames (per ser el vuit el nombre de la sort) en forma d'epigrama o sentència.

Referències[modifica]