Vés al contingut

Consonant fricativa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Flux d'aire

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva). Hi ha llengües sense fricatives i d'altres que en tenen força.

Les fricatives es poden caracteritzar per la sonoritat, segons si vibren les cordes vocals (com a [z]), o no (com a [f]). També es divideixen en sibilants, quan l'aire frega les dents, com a [s]; centrals, com a [x]; i laterals, quan la llengua s'aixeca dins la boca i deixa passar l'aire per un costat o per tots dos.

En català, són fricatius els sons [f], [v], [s], [z], [ʃ], [ʒ].

L'alfabet fonètic internacional descriu aquestes fricatives: