Cristina Masanés Casaponsa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1965  (58/59 anys)Manresa (Bages) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
Cristina Masanés Casaponsa (Manresa, 1965). Filòsofa i escriptora.[1][2]
Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis de Gènere per la Universitat de València,[1] viu a l'Alt Empordà des de fa més de trenta anys. Escriu sobre cultura i territori a diversos mitjans de comunicació com Descobrir Catalunya, Sàpiens, El Temps de les Arts, Mirador de les Arts, Alberes i Revista de Girona.
A part de les obres publicades, ha col·laborat en el catàleg Dalí. Afinidades electivas (Barcelona: 2004) i Germaine Gargallo: cos, pintura i error (Girona : Llibres del Segle, cop. 2014)[3] En aquest llibre es relata el periple vital de Germaine Gargallo, la dona per la qual es va suïcidar Carles Casagemas, amant del jove Picasso, i esposa de Ramon Pichot.[4][5] També ha escrit Lídia de Cadaqués. Crònica d'un deliri,[6] Eroica, publicada per l'Avenç el 2021[7] i ha col·laborat amb nombrosos textos per a catàlegs de diferents exposicions.
Col·labora amb diferents institucions culturals i ha estat curadora d'exposicions que s'han presentat al Museu de l'Empordà,[8] Museu de Granollers,[9] Casa de Cultura de Girona,[10] Palau Robert[11] de Barcelona i a la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya.[12]
Premis[modifica]
Ha rebut diferents premis de periodisme com el Carles Rahola de Cadaqués (2008 i 2013) pels articles “La dona que va fascinar Dalí. Delirant i torbadora història de Lidia de Cadaqués” i "Anys de guerra a Cadaqués", el Premi Triangle Rosa (2009)[13] i ha estat finalista dels "Recull de Blanes"[14] en la modalitat de retrat literari (1998).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Casaponsa, Cristina Masanés. «Cristina Masanés Casaponsa, autor a El Temps de les Arts». [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació. ISBN 9788496747548 [Consulta: 28 gener 2015].
- ↑ Masanés, Cristina, 1965-. Germaine Gargallo : cos, pintura i error. ISBN 978-84-89885-78-3.
- ↑ «L'enigme de la musa Germaine Gargallo». Setmanari de l'Alt Empordà, 25-11-2014, pàg. 65.
- ↑ «La musa més enigmàtica». El Punt Avui, 22-09-2014. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ Masanés, Cristina, 1965-. Lídia de Cadaqués : crònica d'un deliri. 1. ed. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. ISBN 84-7727-352-9.
- ↑ Masanés Casaponsa, Cristina. Eroica. Barcelona: L'Avenç, 2021, p. 159. ISBN 9788418680069.
- ↑ Vázquez, Eva. «Raspallar a contrapel», 13-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-01. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «La política d'adquisicions d'art contemporani del Museu de Granollers, a l'exposició "Utopies persistents" | Ajuntament de Granollers». [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ Ponsatí, Oriol «Parlar de llibres, llibres parlas». La Vanguardia, 12-09-2012.
- ↑ HERNÁNDEZBARCELONA, ÓSCAR. «El país de las emociones» (en castellà), 22-12-2010. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «Maneres de dir jo | Xarxa de Museus d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «Cristina Masanés | Festival MOT 2019». Arxivat de l'original el 2021-01-29. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «Cristina Masanés | festivalmot.cat». Arxivat de l'original el 2021-01-30. [Consulta: 23 gener 2021].