Don Quijote de la Mancha (pel·lícula de 1947)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDon Quijote de la Mancha

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRafael Gil Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticEnrique Alarcón Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJuan Manuel de Rada
Dissenyador de produccióEnrique Alarcón Modifica el valor a Wikidata
GuióRafael Gil Modifica el valor a Wikidata
MúsicaErnesto Halffter Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfredo Fraile Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJuan Serra
VestuariSastrería Cornejo Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCifesa Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1947 Modifica el valor a Wikidata
Durada137 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Recaptació769.579 ₧ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl Quixot Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0039330 Filmaffinity: 518483 Letterboxd: don-quixote-1947 Allmovie: v149577 TMDB.org: 94341 Modifica el valor a Wikidata

Don Quijote de la Mancha és una pel·lícula espanyola de 1947 dirigida per Rafael Gil i basada en la novel·la homònima de Miguel de Cervantes Saavedra. És protagonitzada pel duo d'actors Rafael Rivelles i Juan Calvo. Va ser en la seva època l'adaptació de la novel·la més llarga de la seva època (dues hores i dotze minuts) i més fidedigna a l'obra literària, seguint reverencialment els seus diàlegs i l'ordre dels episodis, a diferència de la versió de 1933 de Georg Wilhelm Pabst i la posterior versió soviètica de la pel·lícula, en les quals s'ha alterat l'ordre de les aventures com la majoria de les versions cinematogràfiques realitzades.[1][2][3]

La pel·lícula, que protagonitzen Rafael Rivelles en el paper d'El Quixot i Juan Calvo com Sancho Panza, a més d'un destacat Fernando Rey com Sansón Carrasco i la popular actriu Sara Montiel com Antonia, la neboda del Quixot. La banda sonora per a la pel·lícula va ser composta per Ernesto Halffter, i la pel·lícula va ser rodada en diversos punts de La Manxa i altres regions espanyoles.

Argumento[modifica]

La pel·lícula és una de les versions més fidedignes a l'obra de Cervantes, i igual que en ella, narra les aventures de Alonso Quijano, un gentilhome de La Manxa que després de llegir una vegada i una altra llibres de cavalleries, es creï un cavaller errant. Per això inicia un viatge amb la condició de trobar un camí ple d'aventures. Desobeint al capellà i al barber de la seva localitat, inicia el seu viatge nomenant Sancho Panza com el seu escuder.

Alonso decideix prendre el nom del Quixot de la Manxa per a les seves gestes, no obstant això durant aquest camí desvarieja en diverses ocasions, confonent molins amb gegants i ramats d'ovelles amb exèrcits a punt d'enredar-se en una lluita. Després d'alliberar a uns presos gairebé per accident decideix quedar-se bandejat en la muntanya per a pagar pels seus actes, però després entre Sancho Panza, el capellà i el barber, se les enginyaran per portar-lo en una cel·la de fusta de nou a casa.

Les seves desventures seran recollides en un llibre que aviat s'estendran per tot Espanya, a causa d'això molts ja coneixeran el seu nom, però no per la seva fama, sinó per la bogeria que habita en la ment del Quixot de la Manxa que es creï un cavaller errant en una època on ja no existeixen. Animat pel batxiller Sansón Carrasco realitzarà una segona sortida en la qual moltes persones, en reconèixer-li, començaran a burlar-se d'ell i a jugar amb la seva bogeria. Sansón Carrasco intentarà que torni de nou a casa disfressant-se d'un cavaller per vèncer-lo en duel, no obstant això perdrà i ho tornarà a intentar temps després, triomfant en la seva comesa i aconseguint que El Quixot, abatut per la derrota, torni a la seva llar a passar un any sense emprendre cap gesta. El dolor físic i mental portaran al Quixot als seus últims dies, morint al final abrigallat pels seus amics i la seva família.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Després de passar per la Guerra Civil Espanyola les companyies de cinema van començar una nova forma de producció, intentant crear un cinema més comercial, per tant més barat i que agradés i entretingués més al públic, així que el gènere que més abastava aquestes característiques era la comèdia. Cifesa s'incloïa en aquestes noves productores que apostaven per aquesta mena de cinema, no obstant això ja a meitat dels anys quaranta es va intentar dirigir més cap a les grans produccions històriques.

Amb aquest nou plantejament que Cifesa va adoptar, semblava gairebé inevitable que es fes una adaptació de l'obra de Miguel de Cervantes, El Quixot de la Manxa, ja que a més, l'any 1947 es complia el quart centenari de l'aniversari de l'autor. Amb tots aquests pretextos se li va encarregar a Rafael Gil, un gran coneixedor de l'obra de Cervantes, que s'encarregués de realitzar l'adaptació a pel·lícula. Òbviament es va invertir molt, tant en personatges, en decorats i en localitzacions per a rodar, d'aquesta forma es va aconseguir la que és considerada per molts autors una de les millors adaptacions que s'ha fet del Quixot de la Manxa en la història, així com una de les millors pel·lícules tant de Rafael Gil com de la productora Cifesa.[4][5]

Premis[modifica]

La pel·lícula va aconseguir un premi econòmic de 400.000 ptes, als premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1948.[6]

Referències[modifica]

  1. De la mancha a la pantalla. Aventuras cinematográficas del ingenioso hidalgo.. Publicaciones y Ediciones Universidad de Barcelona, 2007. 
  2. Rafael Gil y Cifesa (1940-1947) El cine que marcó una época.. La imprenta Comunicación Gráfica, S.L., 2006. 
  3. Historical Dictionary of Spanish Cinema. Scarecrow Press, 2010. 
  4. Don Quijote en el cine español (1). Don Quijote de la Mancha (Rafael Gil, 1948) per Rafael Nieto Jiménez]
  5. Don Quijote de la Mancha,de Rafael Gil:una adaptación literaria del cine español en las conmemoraciones cervantinas de 1947 de María del Mar Mañas Martínez, Anales Cervantinos, Vol 38 (2006)
  6. Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 57-58

Notes[modifica]

  1. Acreditada com a Maruja Asquerino

Enllaços externs[modifica]