Enrico Mariotti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnrico Mariotti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 gener 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Grosseto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'hoquei sobre patins, entrenador d'hoquei sobre patins, futbolista Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1984–1986 CP Grosseto
1986–1987 Reggiana HC
1987–1988 HC Amatori Vercelli
1988–1989 HC Monza
1988–2004 Itàlia
1989–1992 Seregno Hockey
1992–1996 Hockey Novara
1996–1999 FC Barcelona
1999–2001 Reus Deportiu
2001–2004 Hockey Prato 1954
2004–2008 Follonica Hockey
2008–2009 Hockey Bassano
2009–2009 Club Patí Voltregà
2010–2010 HC Castiglione
2010–2010 CP Vilafranca
2010–2012 CGC Viareggio
2012–2013 HC Forte dei Marmi Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
2016–2017 Reus Deportiu
2017–2020 Follonica Hockey Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMarco Mariotti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMassimo Mariotti Modifica el valor a Wikidata
Premis

Enrico Mariotti (Grosseto, 8 de gener de 1969) és un exjugador i exentrenador d'hoquei patins italià.

És el germà petit de l'entrenador d'hoquei patins i exjugador italià d'hoquei sobre patins Massimo Mariotti.

Carrera[modifica]

Es va entrenar al Club de Patinatge de Grosseto, guanyant tots els títols juvenils italians. Després del seu debut amb el primer equip l'any 1984 es va traslladar a Reggio Emilia, després va vestir les samarretes d'⁣Amatori Vercelli, Hockey Club Monza, Hockey Seregno, Hockey Novara, guanyant 4 campionats, 5 copes italianes, 3 copes CERS. L'any 1996 es va traslladar a la Secció d'hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, el primer italià de la història que va vestir la samarreta blaugrana, amb la qual va guanyar la Copa d'Europa amb el gol decisiu a la final guanyada per 4-3 contra el FC Porto, i també la Copa Intercontinental, la Supercopa d'Europa i 2 Lligues Espanyoles.

Després de 3 temporades es va traslladar al Reus Deportiu, on jugà diverses temporades deixant una gran empremta pel seu estil de joc, i després va traslladar-se de nou a Itàlia, al Primavera Prato. Més tard va jugar amb l'equip d'hoquei Follonica amb el qual va guanyar quatre campionats,[1][2][3][4] quatre copes italianes, una Copa CERS, una Copa de Campions i una Copa Intercontinental. El 2008 va deixar el Follonica per anar al Bassano 54, però al cap de sis mesos va tornar a Catalunya primer al Voltregà i després al Vilafranca. L'estiu de 2010 es va traslladar al Ciabatti Legnami Castiglione (A2) on va exercir la doble funció d'entrenador/jugador, aquesta experiència va durar fins al 5 de gener de 2011 quan va fitxar pel CGC Viareggio, equip entrenat pel seu germà Massimo amb qui va guanyar el scudetto 2010/ 11. Al Forte dei Marmi va jugar el seu darrer partit l'⁣any 2013[5] i el 2014 va passar a ser director del sector juvenil del Reus Deportiu.[6] La seva és la carrera del jugador italià més reeixit de tots els temps havent guanyat tots els títols, amb la selecció italiana va guanyar un Campionat del Món als 19 anys, un Campionat d'Europa i un Bronze als Jocs Olímpics de Barcelona 92. Va ser escollit "Millor Jugador del Món" a la Copa del Món de Sesto San Giovanni 93.

Palmares[modifica]

Com a jugador[modifica]

Club[modifica]

Títols nacionals[modifica]
  • Campionat italià: 10
Seregno: 1990-1991
Novara: 1992-1993, 1993-1994, 1994-1995
Prat de primavera: 2002-2003
Follònica: 2004-2005, 2005-2006, 2006-2007, 2007-2008
CGC Viareggio: 2010-2011
  • Copa d'Itàlia: 10
Monza: 1988-1989
Novara: 1992-1993, 1993-1994, 1994-1995, 1995-1996
Prat de primavera: 2002-2003
Follònica: 2004-2005, 2005-2006, 2006-2007, 2007-2008
  • Copa de la Lliga: 1
Prat de primavera: 2001-2002
  • Supercopa d'Itàlia: 2
Follònica: 2005, 2006
  • Campionat d'Espanya: 2
Barcelona: 1997-1998, 1998-1999
Títols internacionals[modifica]
  • Copa d'Europa/Lliga de Campions/Eurolliga: 2
Barcelona: 1996-1997
Follònica: 2005-2006
  • CERS/WSE Cup: 5
Amateurs Vercelli: 1987-1988
Monza: 1988-1989
Seregno: 1989-1990
Novara: 1992-1993
Follònica: 2004-2005
  • Supercopa d'Europa/Copa continental: 1
Barcelona: 1997-1998
  • Copa Intercontinental: 2
Barcelona: 1998
Follònica: 2007

Nacional[modifica]

  • Campionat del Món: 1
La Corunya 1988
  • Campionat d'Europa: 1
Lodi 1990

Individual[modifica]

  • Màxim golejador de la Sèrie A/A1 (Gold Cue): 1
    • Seregno: 1990 (94 gols)

Com a entrenador[modifica]

Clubs[modifica]

Títols nacionals[modifica]
  • Copa d'Itàlia: 1
Follònica: 2017-2018
Títols internacionals[modifica]
  • Copa d'Europa/Lliga de Campions/Eurolliga: 1
Reus Deportiu: 2016-2017

Honors[modifica]

  • Collare d'oro al merito sportivo. «Campione mondiale hockey su pista» — Roma, 1997.

Nota[modifica]

  1. ↑ Primo scudetto - Follonica da urlo: è il primo scudetto - La Gazzetta dello Sport, 19 giugno 2005
  2. ↑ Secondo scudetto - Follonica esulta: è di nuovo scudetto - Corriere di Maremma, 1º giugno 2006
  3. ↑ Terzo scudetto - Delirio Etruria, è ancora scudetto - Corriere di Maremma, 12 giugno 2007
  4. ↑ Quarto scudetto - Campioni! Campioni! Campioni! Campioni! - Corriere di Maremma, 12 giugno 2008
  5. ↑ Enrico Mariotti, addio tra i big a Forte dei Marmi - hockeypista.it, 8 luglio 2013
  6. ↑ Hockey su pista: Enrico Mariotti torna al Reus come responsabile del settore giovanile! Arxivat 5 March 2016[Date mismatch] a Wayback Machine. - Grosseto Sport, 29 giugno 2014

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrico_Mariotti&oldid=33526772»