Ernst Gamillscheg

No el confongueu amb Ernst Gamillscheg, bizantinista, nascut el 1950.

Ernst Gamillscheg

Biografia
Naixement	28 octubre 1887 Jindřichův Hradec
Mort	18 març 1971 (83 anys) Göttingen (Alemanya)
Activitat
Ocupació	romanista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Tübingen Universitat d'Innsbruck Universitat de Viena Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1958–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Participà en
24 juny 1947	Judici dels Ostatges

Ernst Gamillscheg (Jindřichův Hradec [alemany: Neuhaus], Bohèmia, actualment a la República Txeca, 28 d'octubre de 1887 – Göttingen, 18 de març de 1971) fou un romanista austríaco-alemany.

Vida

Gamillscheg es va formar a Viena on va llegir la tesi doctoral, dirigida per Meyer-Lübke, el 1909 (Die romanischen Elemente in der deutschen Mundart von Lusern "Els elements romànics en el dialecte germànic de Luserna"; publicada a Halle an der Saale 1912). Després d'estudiar amb Jules Gilliéron i Mario Roques a París, va llegir la tesi d'habilitació el 1913 amb el títol Studien zur Vorgeschichte einer romanischen Tempuslehre (Viena 1913; Tübingen 1970). Després de combatre i ser ferit en la Primera Guerra Mundial, fou professor a Innsbruck des de 1916; el 1925 passà la Universitat de Berlín. De 1940 a 1944 fou professor a la Universitat de Bucarest, i retornà a Alemanya el 1946 a la Universitat de Tubinga on es jubilà el 1956, tot i que encara feu cursos com a professor emèrit a Zuric i Saarbrucken.

Gamillscheg s'ocupà particularment del francès (del qual publicà un diccionari etimològic, una semàntica i una sintaxi històrica) i de les relacions entre les llengües romàniques i les germàniques. Pòstumament fou publicat un article sobre l'article i els pronoms personals espanyols que hauria pogut constituir part d'una sintaxi històrica espanyola.

Fou membre de les acadèmies de ciències de Berlín (fins a 1945) i de Magúncia. Des de 1958 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Li foren dedicades 4 miscel·lànies d'homenatge: Ausgewählte Aufsätze (miscel·lània d'articles propis, Jena 1937, amb motiu dels 50 anys), Festgabe Ernst Gamillscheg (Tübingen 1952; als 65 anys), Syntactica et Stilistica (editada per Günter Reichenkron, Tübingen 1957; als 70 anys) i Verba et vocabula (editada per Helmut Stimm i Julius Wilhelm; als 80 anys).

Obra

• Die romanischen Elemente in der deutschen Mundart von Lusern. Halle an der Saale 1912
• Studien zur Vorgeschichte einer romanischen Tempuslehre 1913
• Etymologisches Wörterbuch der französischen Sprache. 2 volums. Heidelberg, 1926–1929 (2a edició 1966–1969); 1997 (ISBN 3-8253-0501-5)
• Die Sprachgeographie und ihre Ergebnisse für die allgemeine Sprachwissenschaft 1928
• Romania Germanica. 3 volums. Berlin, 1934, 1935, 1936 (nova edició 1970)
• Immigrazioni germaniche in Italia. Leipzig: Keller, 1937
• Romanen und Basken 1950
• Französische Bedeutungslehre. Tübingen 1951
• “Sur une source catalane de la chanson de geste Girart de Roussillon”, Mélanges de linguistique française offerts à M. Charles Bruneau. Ginebra, Droz 1954, p. 227-233.
• Burgundische Lehnwörter in der Chanson de geste "Girart de Roussillon". Helsinki, Annales Academiae Scientiarum Fennicae, 1954.
• Historische französische Syntax. Tübingen 1957
• Ausgewählte Aufsätze. 2n volum, Tübingen 1962
• “Zum spanischen Artikel und Personalpronomen”, Estudis Romànics 15, 1973, pàgines 129-135

Enllaços externs

• Pàgina de professors de l'Institut für Romanistik de la Universität Innsbruck Arxivat 2014-12-31 a Wayback Machine. (breu biografia amb una foto)
• «Ernst Gamillscheg». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.