Falcó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Falcó (desambiguacio)».
Infotaula d'ésser viuFalcó
Falco Modifica el valor a Wikidata

Falcó pelegrí
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreFalconiformes
FamíliaFalconidae
SubfamíliaFalconinae
GènereFalco Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

Falcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids (Falconidae). Amb el nom de falcó també, per extensió, són coneguts altres membres de la família que no pertanyen al gènere Falco, com ara el falcó rialler (Herpetotheres cachinnans) i encara membres de la família dels accipítrids com l'aligot vesper, del gènere Pernis, que també és conegut com a "falcó vesper".

Tant el nom comú "falcó" com el científic "Falco", venen del llatí "falx" (falç), fent referència a la forma de les ales d'aquests ocells.[1]

Moltes de les espècies tenen unes poderoses ales que els permeten arribar a volar a gran velocitat. S'han registrat en una d'elles, el falcó pelegrí, velocitats d'uns 320 km/h, convertint-lo en el més ràpid dels animals coneguts.[2]

Cal esmentar que al gènere Falco, hi ha un grup d'espècies d'aspecte gràcil, coneguts amb el nom comú de xoriguers, i no pas amb el de falcons.

Als Països Catalans es poden contemplar, amb major o menor freqüència algunes espècies d'aquest gènere, com ara l'esmerla, el falcó pelegrí, de la reina, mostatxut i cama-roig, i el xoriguer petit i comú.

Taxonomia[modifica]

El gènere Falco està format per unes 38 espècies vives:[3][4]


Tanmateix, altres obres taxonòmiques, com el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), també compten que hi ha 38 espècies vives dins del gènere Falco,[8] però consideren les següentes divergències:

Història de la falconeria[modifica]

La falconeria és una activitat molt relacionada amb els falcons. Hi ha altres aus de presa usades per a caçar que no són falcons (astors, àligues,...) però els falcons són, numèricament, les més importants. Les persones nobles i riques estaven disposades a pagar quantitats molt elevades per un bon falcó caçador. Així, el comerç de falcons provinents de països llunyans tingué una certa importància.

Els orígens de la falconeria són antics, i es creu que s'originà a l'Àsia. El món grecoromà no practicava la falconeria. Algunes de les representacions que es fan passar com de falconeria, tan sols ho són del que entre els romans s'anomena aucupio (captura d'ocells o ocelleria). Sembla que a Europa occidental arribà de la mà de les invasions godes. El primer testimoni gràfic data del segle v. Es troba en els mosaics de la Vil·la del Falconer a Argos (Grècia). Posteriorment es menciona a les lleis dels pobles germànics que gradualment traspassaren les fronteres de l'Imperi Romà i s'assentaren al sud dels rius Rin i Danubi.

A Europa, l'època daurada d'aquest art i afició fou a l'Edat Medieval. Es pot dir que més o menys des del segle vi fins al xvi, en el qual es practicava la caça amb falcons i astors, gaudí del seu auge i difusió més grans. Aquesta tècnica venatòria perdé terreny davant de les noves armes de foc i, també, a causa del cost que suposava mantenir un bon equip de falcons i falconers, car la falconeria, generalment fou una pràctica reservada als reis i grans senyors, encara no hi havia cap llei que la prohibís a la classe baixa, però per a obtenir menjar hi havia mètodes més efectius i segurs.

Avui en dia és un esport que en el món occidental es practica amb ocells de presa criats en captivitat, cosa que no suposa cap perill per a les aus salvatges. No obstant això, encara hi ha zones remotes en les quals encara es capturen aus silvestres.

Referències[modifica]

  1. Diccionari Llatí Català, Director: Antoni Seva i Llinares, Redactors: Dolors Condom i Gratacòs, et al., Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993. ISBN 84-7739-631-0
  2. Grolier Encyclopedia (2003). The Great Book of Knowledge, "The Speed of Animals", p. 278
  3. Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
  4. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Termcat
  5. Lorot, E. Oiseaux d'Europe - John Gould - Vol. 1 - Les Rapaces (en francès). Lulu.com, p. 142. ISBN 978-0-244-78503-1. 
  6. Trimble, S. Merlin, Falco Columbarius (en italià). U.S. Department of the Interior, Bureau of Land Management, 1975 (Habitat management series for unique or endangered species). 
  7. Snow, C. Gyrfalcon, Falco Rusticolus L. (en italià). Bureau of Land Management, U.S. Department of the Interior, Denver Service Center, 1974 (Habitat management series for unique or endangered species. Report). 
  8. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 354-357. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  9. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 354. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  10. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 355. ISBN 978-84-16728-37-4.