Historias de la radio
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | José Luis Sáenz de Heredia  |
| Protagonistes | |
| Producció | Cesáreo González |
| Dissenyador de producció | Ramiro Gómez y García de Guadiana |
| Guió | José Luis Sáenz de Heredia |
| Música | Ernesto Halffter |
| Fotografia | Manuel Beringola |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1955 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | Madrid |
      | |
Historias de la radio és una pel·lícula espanyola còmica dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i estrenada en 1955.[1]
Argument[modifica]
Com a homenatge a la importància de la ràdio a mitjan segle xx, es conten tres històries que tenen com a eix central als radiooients: uns concursants que per 3.000 pessetas han d'arribar a l'estudi disfressats d'esquimal, un lladre que contesta a una trucada de telèfon a la casa on està robant i un mestre d'escola que participa en un concurs per a poder treure diners per a curar a un nen del seu poble. Les històries s'enllacen mitjançant la història d'amor d'un locutor i la seva promesa i mitjançant retalls de la vida de personatges reals de l'època del film.
Una jove artista de l'època, Gracia Montes, apareix en el film cantant una cançó popular d'Andalusia: La Romera.[2] Aquesta cantant es convertiria en el futur en un dels pilars fonamentals de la cobla i el flamenc d'Espanya.
Anys després, Sáenz de Heredia dirigiria Historias de la televisión, una mena de seqüela de Historias de la radio ambientada en el mitjà televisiu.[3]
Primera història[modifica]
Un patrocinador ofereix 3.000 pessetas al primer radiooient que es presenti en els estudis disfressat d'esquimal i amb un gos. Un inventor (José Isbert) decideix presentar-se perquè necessita els diners per a patentar un invent. En el camí li sorgeixen infinitat d'accidents. Aconsegueix arribar a l'estudi, però en segon lloc. En ser entrevistat, aconsegueix emocionar amb les seves tribulacions al presentador (Bobby Deglané).
En aquesta història té un petit paper Tony Leblanc.
Segona història[modifica]
Un lladre (Ángel de Andrés) està desvalisant una casa quan truquen per telèfon. Decideix contestar i descobreix que serà agraciat amb un premi si es presenta en l'estudi. Però com ell no és la persona que viu en aquesta casa decideix buscar a la seva víctima, (José María Lado), per a proposar-li un tracte.
Tercera història[modifica]
Un mestre de poble (Alberto Romea) es presenta a un concurs de ràdio perquè necessita diners per a portar a un alumne a una important operació a l'estranger. El concurs és de preguntes i el mestre les contesta totes fins a l'última, quan els patrocinadors decideixen que perdi. Llavors li fan una pregunta sobre futbol.
La plaça on està el poble expectant i els seus carrers, correspon a les de La Herguijuela, Ávila.
La resolució d'aquesta tercera història és antològica.
Repartiment[modifica]
- Francisco Rabal: Gabriel
- Margarita Andrey: Carmen
- Xan das Bolas: guardia civil
- Alberto Romea: Anselmo
- Guadalupe Muñoz Sampedro:Esposa d'Anselmo
- José Luis Ozores: Capellà
- Adrián Ortega: alcalde
- José Orjas: Ajudant de l'inventor
- José Isbert: Inventor
- Tony Leblanc: xofer
- Juanjo Menéndez: Alfredo
- Rafael Bardem: Director de l'emissora
- Nicolás Perchicot: metge
- Pedro Porcel: sacerdot
- José María Lado: Senén
- Ángel de Andrés: lladre
Premis[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1955 | Millor argument original | José Luis Sáenz de Heredia | Guanyador |
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 'Historias de la radio', de José Luis Sáenz de Heredia, El País, 7 de maig de 2004
- ↑ La Romera, cantada per Gracia Montes, en la pel·lícula.
- ↑ Bentley, Bernard. A Companion to Spanish Cinema. Boydell & Brewer 2008. p. 129
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1955». CEC. Arxivat de l'original el 2018-01-06. [Consulta: 8 gener 2016].
Enllaços externs[modifica]
- Fragment de la pel·lícula a Cervantes Virtual