Irene Goergens
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1951  (73 anys)Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | activista política |
| Membre de | Fracció de l'Exèrcit Roig (1970–1971) |
Irene Goergens (nascuda el 29 d'abril de 1951)[1] és una activista política alemanya, exmilitant de la primera generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF). El març de 1971 va ser condemnada a sis anys i mig de presó per la seva participació en la fugida de presó d'Andreas Baader el maig de 1970.[2]
Trajectòria[modifica]
Goergens va néixer de la relació d'un oficial de les Forces Armades dels Estats Units i una dona alemanya fora del matrimoni i va créixer a la Casa de Custòdia Juvenil d'Eichenhof, a Berlín. En aquesta casa va conèixer a Ulrike Meinhof, que la va entrevistar durant la producció de la seva pel·lícula Bambule,[3] en la qual un dels seus personatges es diu Irene.[4] Més tard, Goergens va tenir cura de les dues filles bessones de Meinhof com a mainadera.[5] L'any 1970 es va unir al grup fundador i constitutiu del qual esdevindria la Fracció de l'Exèrcit Roig.
Quan tenia dinou anys, el 14 de maig de 1970 i ja dins del grup armat, va tenir un paper decisiu en la fugida d'Andreas Baader de la custòdia policíaca.[6] Astrid Proll i ella van aconseguir armes per a facilitar l'escapada i va espiar, juntament amb Ingrid Schubert, l'Institut Central Alemany d'Afers Socials per tal de garantir que l'operació anés bé. Durant l'acció, Goergens i Schubert van entrar a la biblioteca de l'edifici on Baader s'allotjava en custòdia amb el pretext d'una falsa «gestió pels llibres».[7] Ho van fer acompanyades de maletes i després van obrir una porta perquè s'introduís un pistoler emmascarat a l'habitació. En acabat, van treure pistoles de la maleta i van disparar trets que van ferir un bibliotecari de seixanta-quatre anys.[8] Baader, Meinhof, el pistoler emmascarat i les dues presumptes estudiants van fugir per una finestra.[7]
El 29 de setembre de 1970, va participar en un robatori a un banc a Berlín, que es va conèixer com el Dreierschlag («Triple vaga»). El 8 d'octubre de 1970,[3] va ser arrestada en un apartament a Knesebeckstrasse, 89, al barri de Charlottenburg de Berlín Occidental,[9][10][11] juntament amb l'advocat de la RAF Horst Mahler i els companys de militància Brigitte Asdonk, Monika Berberich i Ingrid Schubert.[7] El judici contra ella va començar l'1 de març de 1971,[12] i el maig del mateix any va ser condemnada a sis anys i mig de presó per la seva participació en la fugida de Baader.[2] El 13 de maig de 1977 va ser alliberada de la presó[3] i després va deixar d'estar activa a la RAF.
Referències[modifica]
- ↑ Rauball, 1973, p. 57.
- ↑ 2,0 2,1 Rubin, Barry M.; Rubin, Judith C. Chronologies of modern terrorism (en anglès). Londres i Nova York: Routledge, 2015. ISBN 978-1-315-70570-5. OCLC 958109155.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 AADD, 1997, p. 24.
- ↑ Aust, 2008, p. 53.
- ↑ «Die Geburtsstunde der RAF schlug in einer Berliner Villa» (en alemany). Tagesspiegel.de, 17-05-2020. [Consulta: 28 abril 2022].
- ↑ Rauball, 1973, p. 34.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Aust, 2008, p. 83.
- ↑ Rauball, 1973, p. 71.
- ↑ AADD, 1997, p. 21.
- ↑ «Wer war das?» (en alemany). Tagesspiegel.de, 06-05-2007. [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ «Kompliment, meine Herren» (en alemany). Spiegel.de, 11-10-1970. [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ Rauball, 1973, p. 35.
Bibliografia[modifica]
- AADD. Rote Armee Fraktion. Texte und Materialien zur Geschichte der RAF (en alemany). Berlín: ID-Verlag, 1997. ISBN 3-89408-065-5.
- Aust, Stefan. The Baader-Meinhof Complex (en anglès). Londres: The Bodley Head, 2008. ISBN 9781847920454.
- Rauball, Reinhard (ed.). Die Baader-Meinhof-Gruppe (en alemany). De Gruyter, 1973. ISBN 9783110042368.