Jaime Busto Fernández de Larrinoa
 Amb la Montesa Cota 4RT en un trial indoor el 2015  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Jaime Busto Fernández de Larrinoa 4 desembre 1997 (26 anys)Gorliz (Biscaia) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de trial |
   | |
Jaime Busto Fernández de Larrinoa (Gorliz, 4 de desembre de 1997)[1][2] és un pilot basc de trial que competeix des del 2015 en el Campionat del món. Considerat un dels valors més prometedors de l'actual escena internacional,[3][4] ha guanyat un Campionat del Món de trial júnior (2014) i un d'Europa de trial juvenil (2012), a més de cinc Campionats d'Espanya i de Catalunya en categories inferiors.[5] El 2021 va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya absolut. Busto ha format part també de l'equip estatal espanyol guanyador del Trial de les Nacions indoor i del Trial de les Nacions en diverses ocasions.
Jaime Busto resideix a Barcelona des dels 15 anys, quan s'hi instal·là definitivament per a poder continuar amb la seva formació esportiva.[3]
Trajectòria esportiva[modifica]
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  País Basc |
| Temporades | 2003 - |
| Equips | Gas Gas, Beta, Montesa |
| Debut | Trial infantil de Constantí, 2003 |
| Palmarès en trial | |
| Podis en GP | 38 = 5x1r 20x2n 13x3r |
| TDN | 5 (2017-2018, 2021-2023) |
| TDN Indoor | 4 (2016-2017, 2019-2020) |
| C. Món júnior | 1 (2014) |
| C. Eur. juvenil | 1 (2012) |
| C. d'Espanya | 3 (2021 - 2023) 5 cat. menors (2008-2013) |
| C. Catalunya | 5 (2005 - 2010) |
| Activitat professional | |
| Residència | Viu a Barcelona des del 2012 |
Nascut en una família amb molta afició pel trial (tant el seu avi com el seu pare en seguien les competicions), Jaime Busto va començar a conduir motocicletes a 3 anys, primer una Yamaha PW i més tard una Gas Gas Boy 50. Veient que a Catalunya hi ha un campionat específic per a nens a partir de 6 anys, la seva família l'encoratjà a participar-hi un cop va tenir aquesta edat.[5] Després de debutar-hi el 2003 (concretament, participant en el Trial infantil de Constantí),[4] el 2005 guanyà el seu primer títol, concretament el Campionat de Catalunya en categoria "Iniciació", i des d'aleshores aconseguí tots els títols possibles en les categories inferiors, tant al Campionat de Catalunya com al d'Espanya. La temporada de 2011, a 13 anys, debutà en el Campionat d'Europa juvenil (Youth 125), aconseguint-ne el títol l'any següent, 2012.
Al cap d'uns anys d'anar i venir del País Basc a Catalunya, Busto decidí deixar Gorliz i establir la seva residència a Catalunya, per tal de poder perfeccionar el seu aprenentatge. Des dels 15 anys, té el domicili a Barcelona.[3]
El 2014 va guanyar amb autoritat el Campionat del món júnior (FIM World Cup, antigament anomenada World Junior Championship), amb 7 victòries a les 13 proves disputades. Aconseguí el seu primer podi al campionat -un tercer lloc- a Austràlia i la primera victòria, al Japó.[4] Aquell any, a més, va finalitzar vuitè absolut al campionat d'Espanya tot i patir una lesió a la part final de la temporada.[6]
El febrer del 2015,[5] Jaime Busto va fitxar per l'equip oficial Repsol Honda-Montesa,[6] amb la missió de reforçar els dos principals pilots de la marca en el mundial de trial a l'aire lliure (Toni Bou i Takahisa Fujinami) i participar alhora al Campionat d'Espanya en la màxima categoria, ambdues competicions als comandaments de la Montesa Cota 4RT.[4] En el seu primer any a la màxima categoria del mundial, Busto va aconseguir la sisena posició en la classificació general del campionat, superat només per Toni Bou, Adam Raga, Jeroni Fajardo, Albert Cabestany i Takahisa Fujinami, pilots que en alguns casos li doblaven l'edat.[5]
El 2016 guanyà, fent equip amb Toni Bou dins l'equip estatal espanyol, el Trial de les Nacions indoor disputat a Niça. El 2017 va acabar tercer del mundial, arribant a superar Toni Bou en la sessió prèvia classificatòria de la prova inaugural, celebrada a Camprodon, i també en la de la tercera prova puntuable, el Gran Premi d'Andorra disputat a Sant Julià de Lòria.[7]
Palmarès[modifica]
- A 10 de desembre de 2017
| Any | Motocicleta | C. del Món outdoor |
C. del Món indoor |
C. d'Espanya | C. de Catalunya | Altres |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2005 | Gas Gas? | - | - | - | 1r Iniciació | |
| 2006 | Gas Gas? | - | - | - | 1r Aleví | |
| 2007 | Gas Gas? | - | - | - | ? | |
| 2008 | Gas Gas | - | - | 1r Juvenil 80cc | 1r Juvenil | |
| 2009 | Gas Gas | - | - | 1r Juvenil 125cc | 1r Promo | |
| 2010 | Gas Gas | - | - | 1r Cadet 125cc | 1r Màster 125cc | |
| 2011 | Gas Gas | - | - | 2n Júnior | - | |
| 2012 | Beta | - | - | 1r Júnior | - | Campió d'Europa Juvenil |
| 2013 | Beta | - | - | 1r TR2 | - | |
| 2014 | Beta | - | - | 8è | - | Campió del Món Júnior |
| 2015 | Montesa | 6è | 10è | 5è | - | |
| 2016 | Montesa | 6è | 10è | 5è | - | Guanyador del TDN indoor |
| 2017 | Montesa | 3r | 7è | 4t | - | Guanyador del TDN |
| Total títols[a 1] | 0 | 0 | 5 | 5 | 4 | |
- ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats nacionals, estatals o internacionals guanyats
Referències[modifica]
- ↑ «The rider - Busto Jaime» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 12 agost 2017].
- ↑ «Jaime Busto» (en castellà). boxrepsol.com. Repsol, 2017. [Consulta: 12 agost 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alfaro, Javier; Marchi, Fabio. «Jaime Busto, tras la estela de Toni Bou» (en castellà). mundodeportivo.com. El Mundo Deportivo, 06-02-2017. [Consulta: 12 agost 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Jaime Busto» (en anglès). hondaracingcorporation.com. Honda Racing Corporation, 2017. [Consulta: 12 agost 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Jaime Busto» (en castellà). trialworld.es, 05-06-2016. [Consulta: 12 agost 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «Jaime Busto ficha por Montesa y hará equipo con Toni Bou» (en castellà). marca.com. Marca, 11-02-2015. [Consulta: 12 agost 2017].
- ↑ «Jaime Busto bate a Toni Bou en la clasificatoria del GP de Andorra» (en castellà). marca.com. Marca, 17-06-2017. [Consulta: 12 agost 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaime Busto Fernández de Larrinoa |
| |||||||||
