Joana Matia Borau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 octubre 1908  Barcelona |
| Mort | 1991 (82/83 anys) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Municipalisme, feminisme i republicanisme |
| Activitat | |
| Ocupació | batllessa, professora |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya |
Joana Matia Borau (Barcelona, 26 d'octubre de 1908 - 1991) fou una mestra catalana, militant del PSUC i primera alcaldessa d'Alpens. Acabada la Guerra Civil, fou sotmesa a un consell de guerra sumaríssim, condemnada i reclosa a la Presó de dones de les Corts;[1][2]també fou apartada del magisteri.[3] És considerada una de les pioneres del municipalisme feminista republicà.[4][5]
Biografia[modifica]
Nascuda a Barcelona, filla de Macario i Francisca, era mestra de professió, estava casada amb Jesús Mercadé Aguadé i tenia dues filles, Maria Mercedes i Elena. Durant els cursos 1931-1932-1933, va estar al càrrec de la secció de nenes del Col·legi-Academia Sagrada Família de Barcelona.[6] Amb vint-i-sis anys, va ser destinada a Alpens (Lluçanès). Va prendre possessió de la plaça de mestre el 28 de novembre de 1934 i va exercir fins a finals de juliol de 1936. Arran del recent cop d'estat del 18 de juliol, l'Ajuntament va acordar en el ple del dia 31, cessar l'alcalde, Ramon Bosom Marginet, i tres regidors considerats desafectes al Front Popular. Matia va ser nomenada nova alcaldessa en representació del PSUC.[7][8] Només va ocupar el càrrec tres mesos, però va endegar importants i dràstiques reformes, recordant als fabricants que havien d'augmentar un 15 per cent el sou dels treballadors i complir estrictament els horaris de feina decretats per la Generalitat republicana. Va confiscar els crèdits compartits amb el Bisbat i va rellevar el secretari; també va municipalitzar el Cementiri i va destinar la Rectoria a Casa comunal. Seguint els criteris del Consell de l'Escola Nova Unificada, del pedagog Joan Puig i Elias, Matia va proposar habilitar l'antic convent de monges, junt amb la confiscada Torre-Casino de Miquel Casals i Carles, per a la instal·lació de les escoles municipals. Amb aquesta finalitat va impulsar un crèdit extraordinari de 12.455 pessetes a pagar entre els grans contribuents del poble.[6] Amb la victòria del general Franco i la desfeta de l'Exèrcit Popular de la República, va ser detinguda amb l'acusació d'haver ostentat el càrrec d'alcaldessa, va ser jutjada en un consell de guerra sumaríssim i sentenciada a una pena de vint anys de presó, que finalment va ser commutada per dos anys i quatre mesos.[9] El 1941 va ser donada de baixa del magisteri.[3] El 1949 li van concedir l'indult, però fins al 24 de novembre de 1976 no va ser amnistiada.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Arxiu Tribunal Militar Tercer-Barcelona. Consell de Guerra Sumaríssim (1939) Causa 000338 contra Joana Matia Borau.Ref.765
- ↑ Hernández Holgado, Fernando. Un lugar inacabado. Espacio de memoria, Monumento Cárcel de mujeres de las Corts (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2022, p. 49. ISBN 978-84-1118-091-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Matia Borau, Juana» (en castellà). Ministerio de Cultura y Deporte - Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo. [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ «Pioneres del municipalisme feminista (1934-1939)». Fundació Irla. [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ Alpens, Ajuntament. «8M - Dia Internacional de les Dones - Joana Matia Borau - Primera alcaldessa d'Alpens». [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Arxiu Militar Tercer Barcelona - Auditoría de Guerra de la Cuarta Región Militar. Consejo permanente n.1 Juzgado n.10 - Datos y Antecedentes relativos a JUANA MATIA BORAU para la tramitación del juicio sumarísimo de urgencia n.7269 - Barcelona, 11 mayo 1939
- ↑ Cañellas -Toràn, Clelia-Rosa «Dones del PSUC en temps de guerra(1936-1939)» (pdf). Segle XX- Revista Catalana de Història, 13, 2020, pàg. 39 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Ajuntament d'Alpens. Llibre d'actes de 31 juliol 1936 - Pàg.40-42 Nomenament de la Sra. Joana Matia Borau, del Psuc, com a nova alcaldessa, en aplicació dels articles 71-111 de la llei municipal catalana.
- ↑ Hernández Holgado, Fernando. La prisión militante: Las carceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (pdf) (tesi) (en castellà). Madrid: UCM, p. 75-127 [Consulta: 12 agost 2023].