Joaquim Català i Baier
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 març 1744  Castelló de la Plana |
| Mort | novembre 1816 (72 anys) Monestir de Santa Maria de la Valldigna |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | hel·lenista |
| Ocupador | Universitat de València |
Joaquim Català i Baier (Castelló de la Plana, 25 de març de 1744 - Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Safor, novembre de 1816) fou un monjo cistercenc i hel·lenista valencià.[1][2]
Fill del metge Vicente Català i de Maria Teresa Bayer, cursa a la Universitat de València els estudis de Filosofia i Lleis, es graduà en Arts a la mateixa universitat i es doctorà en Dret a la Universitat de Gandia. Va prendre els hàbits de monjo cistercenc al Monestir de Santa Maria de la Valldigna on va aprendre la llengua grega. Posteriorment acabaria sent catedràtic de grec a la Universitat de València, on exercí entre 1781 i 1801.[2] Entre les seves publicacions es troben Exhortación al estudio de las lenguas orientales (1786), Método para facilitar leer las lenguas castellana y latina (1787)[3] i Silabario metódico (1803).[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Joaquim Català i Baier». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Fuster, Justo Pastor. «P. Fa. Joaquín Catalá y Bayer». A: Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros dias: con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno. Contiene los autores desde el año 1701 hasta el presente de 1829. Ximeno, 1830, p. 389 [Consulta: 11 agost 2018].
- ↑ Niederehe, Hans-Josef. «Catalá y Bayer, Joaquin (OCist; 1744-1816». A: Bibliografía cronológica de la lingüística, la gramática y la lexicografía del español (BICRES). John Benjamins Publishing, 1994, p. 451. ISBN 90-272-4599-1 [Consulta: 11 agost 2018].