José María Benlloch Baviera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé María Benlloch Baviera
Biografia
Naixement1962 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València - doctorat en Física Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Tecnologia de Massachusetts
Centre de Recerques Energètiques
Consell Superior d'Investigacions Científiques, professor d'investigació del CSIC
Organització Europea per a la Recerca Nuclear Modifica el valor a Wikidata
Premis

José María Benlloch Baviera (València, 1962) és un físic i enginyer valencià.[1] Es llicencià en ciències físiques a la Universitat de València en 1986, on s'hi va doctorar en 1990 amb la tesi Determinación de los parámetros de la resonancia Z mediante el proceso en DELPHI del col·lisionador LEP en el CERN de Ginebra (Suïssa).[2] Va treballar com personal de recerca del Massachusetts Institute of Technology, sota la supervisió del Premi Nobel de Física Jerôme Friedman de 1992 a 1996. Actualment dirigeix l'Institut d'Instrumentació per a Imatge Molecular, centre mixt del CSIC, la Universitat Politècnica de València i el CIEMAT, primer grup de recerca en Imatge Biomèdica a Espanya.[3] El 2016 fou seleccionat pel Consell Europeu d'Investigació (ERC) Advanced Grant de la Unió Europea.[4]

Des de 1995 fou científic titular del CSIC, i des del 2006 n'és investigador científic. De 1997 a 1998 va treballar per al CERN. Ha publicat més de 200 articles en revistes científiques internacionals, ha estat el coordinador de 30 projectes de recerca, té 8 patents i ha creat 3 empreses spin-off en el camp de l'enginyeria biomèdica. En 2008 va guanyar el Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies i el 2012 la medalla de la Fundació García Cabrerizo.[5]

En 2014 va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Investigació Leonardo Torres Quevedo, a l'àrea d'enginyeria.[6]

Referències[modifica]