La Farinera del Clot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'equipament municipal. Vegeu-ne altres significats a «La Farinera, Ateneu del Clot».
Infotaula d'organitzacióLa Farinera del Clot
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscentre cultural Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1999, el Clot Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfarinera.org Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Farinera Sant Jaume
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Maria Pericas i Morros Modifica el valor a Wikidata
Úscentre cultural Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicmodernisme Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra4 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióGran Via de les Corts Catalanes, 835-837 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 19″ N, 2° 11′ 17″ E / 41.40523°N,2.18807°E / 41.40523; 2.18807
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC30300 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona3062 Modifica el valor a Wikidata

El centre cultural La Farinera del Clot és un equipament municipal del barri del Clot-Camp de l'Arpa de Barcelona, inaugurat el 1999 a l'antiga Farinera Sant Jaume, una fàbrica de farines que va funcionar fins a finals del segle xx i de la que es conserva una part, que va ser rehabilitada en el marc de la campanya Barcelona posa't guapa. Està catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]

Edifici[modifica]

És una fàbrica de grans proporcions realitzada amb maó amb incrustacions de ceràmica, d'orientació modernista. Constava de dos edificis, un de planta baixa i un pis (actualment desaparegut) i l'altre de planta baixa i quatre pisos, destinats al procés d'elaboració i emmagatzematge de la farina. El dipòsit de blat (també enderrocat) estava separat de l'edifici principal per mitjà d'un passadís.[2]

Història[modifica]

El 1892, Andreu Gallarda i Campanyà, membre d'una família d'industrials fariners, va fundar la companyia Harinera de San Jaime SA, i el 1900 (tot i que el permís d'obres no li fou concedit fins al 1904)[3] va fer construir un dipòsit de cereals en uns terrenys situats entre la carretera de Ribes (actualment carrer del Clot) i els tallers del ferrocarril de TBF (després MZA), segons el projecte del mestre d'obres Joaquim Rivera.[4] El 1908, va demanar permís per a ampliar les instal·lacions amb la construcció de dues naus en forma d'«L»: un edifici de magatzem i oficines i una fàbrica de farines, equipada amb maquinària moderna de mòlta austrohongaresa (sistema Bühler).[3] El projecte va ser signat per l'arquitecte Josep Maria Pericas,[4] tot i que la direcció de les obres s'atribueix a Joan Sellarés, mestre d'obres no titulat.[2]

A la mort del fundador el 1926,[5] l'empresa va canviar la seva raó social a Néta d'Andreu Gallarda, regentada per la seva neta Maria Teresa Gallarda i Buhigas. Durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i, després de la contesa, els propietaris en van recuperar la titularitat, encara que durant tota la dictadura franquista va estar gestionada pel Ministeri d'Agricultura a través del Servicio Nacional del Trigo (substituït el 1968 pel Servicio Nacional de Cereales), que la va convertir en la seu de la prefectura provincial dels magatzems estatals de blat.[3]

El 1977, l'associació de veïns del barri va reclamar la farinera com a equipament per al barri i seu d'un ateneu popular.[6][2] L'Ajuntament de Barcelona, sota el mandat de Josep Maria Socías, va aprovar l'expropiació dels terrenys i els veïns van fundar l'Ateneu La Farinera del Clot, que tenia previst instal·lar-se al recinte fabril.[7] Tanmateix, els tràmits administratius es van demorar, i el 1979, els hereus d'Andreu Gallarda van vendre la fàbrica a l'empresa Oromas, que hi va mantenir la producció de farina panificadora i de pastes de sopa fins al 1991, quan va cessar la seva activitat definitivament.[3]

Finalment, el 1995 l'Ajuntament va adquirir la propietat,[3] i el 16 de novembre del 1997, l'alcalde Joan Clos va posar la primera pedra de les obres per transformar la fàbrica en equipaments, en el marc de la campanya Barcelona posa't guapa.[8] Dels tres edificis del recinte, es van enderrocar les dues naus usades com a magatzems i oficines, conservant-se únicament l'edifici principal. La rehabilitació, dirigida pels arquitectes Carles Sanfeliu i José Abascal, va anar a càrrec de la constructora Closa Alegret, amb un cost de 500 milions de pessetes, i va rebre el Premi Bonaplata de Restauració atorgat pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.[9]

El 8 de maig del 1999 es va inaugurar el Centre Cultural La Farinera del Clot,[9] i durant els primers cinc anys d'activitat, la seva administració es va desenvolupar segons un model de cogestió, compartida entre l'Ajuntament i la Federació d'Entitats del Clot-Camp de l'Arpa. L'any 2004 es va signar un acord pioner de gestió cívica, que va convertir La Farinera en el primer equipament sociocultural de Barcelona gestionat per una federació d'entitats.[10] El 2007, l'Ateneu del Clot es va traslladar al carrer de la Muntanya, 16 bis,[11] i l'11 de febrer del 2008, l'alcalde Jordi Hereu va inaugurar l'Espai Antoni Miró Peris, situat a la plaça de Carme Monturiol, concebut com un espai annex a La Farinera.[12] El 2013, aquest equipament va adquirir autonomia en transformar-se en casal de barri, encara que gestionat també per la Federació d'Entitats del Clot-Camp de l'Arpa.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Fàbrica de farines Sant Jaume». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fàbrica de farines Sant Jaume, La Farinera del Clot». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Vaquer Rodríguez, 2011, p. 33.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Andrés Gallarda. Diputació i Carretera de Ribas (ara Gran Via de les Corts Catalanes 835-837). Construir uns dipòsits i cisternes per cereals a un terrenys. Farinera del Clot». Q127 Eixample 9399/1903. AMCB.
  5. ↑ La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí), 21-06-1926, p. 1. 
  6. ↑ «El Clot quiere «La Farinera»». La Vanguardia, 20-11-1977, pàg. 25.
  7. ↑ Montaner, Jordi «Ayer y hoy de los ateneos populares». La Vanguardia, 28-03-1981.
  8. ↑ «Comienza la rehabilitación de La Farinera del Clot». La Vanguardia, 17-11-1997.
  9. ↑ 9,0 9,1 Utrera, Joaquima. «La Farinera del Clot, de 1908, renace convertida en centro cultural El Ayuntamiento ha invertido 500 millones en su rehabilitación», 09-05-1999.
  10. ↑ «La Federació d'Entitats del Clot gestionarà La Farinera». Suplement del Districte i dels Barris de Barcelona. Sant Martí. Ajuntament de Barcelona, 11-2004, pàg. 3.
  11. ↑ «Inauguració nou local Ateneu del Clot». Clot TV, 25-11-2007.
  12. ↑ «Especial Espai Antoni Miró Peris». Clic, 53, pàg. 5. Arxivat de l'original el 20-11-2016.
  13. ↑ «Casal de Barri Antoni Miró Peris». Clic, 77, 2013, pàg. 3. Arxivat de l'original el 20-11-2016.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Farinera del Clot
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Farinera_del_Clot&oldid=33219023»