Lea Tsemel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLea Tsemel

Lea Tsemel (2019) (2019) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) לאה צמל Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1945 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Haifa Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Hebrea de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada Modifica el valor a Wikidata
PartitBalad Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMichel Warschawski Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lea Tsemel o Leah Tsemel (en hebreu: לאה צמל) (Haifa, 19 de juny de 1945) és una advocada i activista política israeliana, coneguda per la seva tasca a favor dels drets dels palestins.[1][2] Tsemel defineix la seva carrera com «tot allò que es produeixi entre els palestins i les autoritats».[3] Les seves cinc dècades de representació dels acusats palestins en el sistema judicial israelià és el tema del documental Advocate, publicat l'any 2019.

Biografia[modifica]

Tsemel va néixer el 19 de juny de 1945 a Haifa, Mandat britànic de Palestina.[2] Els seus pares, que van fer l'aliyà a la dècada de 1930, provenien de Belarús i Polònia, sent el seu pare un enginyer.[3] Va estudiar dret a la Universitat Hebrea de Jerusalem a finals de la dècada de 1960.[4] Es va casar amb l'activista antisionista Michel Warschawski i tingueren dos fills (Nissan i Talila) i set nets.[5]

Trajectòria professional[modifica]

El 1971 es va convertir en aprenent de l'advocada de drets humans Felicia Langer.[4]

Tsemel va representar l'activista Ezra Nawi.[6] Un colonitzador israelià va declarar que Nawi l'havia obstaculitzat a filmar l'assistència de Nawi a palestins i Nawi va ser condemnat i multat.[6] En apel·lació, Tsemel va argumentar amb èxit que la zona que cultivaven els palestins no pertanyia al poblat i la condemna a Nawi va ser anul·lada.[6]

També va representar l'estudiant Salah Hamouri després d'haver estat acusat de dos càrrecs: planejar l'assassinat del rabí Ovadia Yosef i per militar al Front Popular per a l'Alliberament de Palestina.[7] Va aconsellar a Hamouri que es declarés culpable d'aquest últim a canvi d'una sentència reduïda.[7]

Tsemel «no discrimina la seva clientela... sigui qui sigui, siguin quin siguin els càrrecs als que s'enfronta»,[4] sent coneguda per defensar activistes suïcides.[8]

Activisme polític[modifica]

Tsemel va criticar el Camp 1391, un camp de presons de les Forces de Defensa d'Israel per a presoners d'alt risc al nord d'Israel,[9] afirmant que «qualsevol persona que entri a la presó pot fer-se desaparèixer, possiblement per sempre, no és diferent de les presons dirigides per dictadors sud-americans de pa sucat amb oli».[10] Tsemel va participar en el Tribunal Russell sobre Palestina.[11]

Va ser candidata de Llista Conjunta a les eleccions legislatives d'Israel de 2015.

La seva carrera com a advocada israeliana en matèria de drets humans, que defensa els palestins, és el tema del documental de 2019 Advocate, dirigit per Rachel Leah Jones i Philippe Bellaïche.[12][13]

Premis[modifica]

Tsemel, juntament amb l'advocat palestí Raji Sourani, va rebre el premi Llibertat, igualtat, fraternitat de 1996,[14] el premi més alt en drets humans atorgat pel govern de França.[2][15]

Amb posterioritat, i juntament amb l'advocat palestí Mohammad Na'amneh, va rebre el premi Hans Litten de 2004, atorgat per l'Associació Europea d'Advocats per a la Democràcia i els Drets Humans del Món.[16]

Referències[modifica]

  1. Ciotti, Paul. «Israeli roots, Palestinian clients: Taking the Arab cause to court has earned Jewish lawyer Lea Tsemel the wrath of her countrymen» (en anglès). Los Angeles Times, 27-04-1988. [Consulta: 25 juny 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Leah Tsemel» (en anglès). American Friends Service Committee, 30-03-2010. Arxivat de l'original el 2020-01-24. [Consulta: 25 juny 2014].
  3. 3,0 3,1 Hecht, Ravit. «The Israeli Lawyer Who Defends the Most Violent Fighters Against the Occupation» (en anglès). Haaretz, 25-05-2019. [Consulta: 25 juny 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 Hajjar, Lisa. Courting conflict: The Israeli military court system in the West Bank and Gaza (en anglès). Berkeley: University of California Press, 2005, p. 168-169. ISBN 0520241932. 
  5. Salokar, Rebecca Mae; Volcansek, Mary L. Greenwood Press. Women in law: A bio-bibliographical sourcebook (en anglès), 1996, p. 313-320. ISBN 9781567509144. 
  6. 6,0 6,1 6,2 «A humble house in the hills» (en anglès). Haaretz, 22-12-2005. [Consulta: 25 juny 2020].
  7. 7,0 7,1 Ben-Ami, Nina. «Affaire Salah Hamouri: la réponse de l'ambassade d'Israël» (en francès). Le Nouvel Observateur, 23-12-2008. [Consulta: 25 juny 2020].
  8. Berg, Raffi. «The Israeli who defends suicide bombers» (en anglès). BBC News, 24-07-2003. [Consulta: 25 juny 2020].
  9. «Israel court lifts prison secrecy» (en anglès). BBC News, 02-12-2003. [Consulta: 25 juny 2020].
  10. Cook, Jonathan. «Facility 1391: Israel's Guantanamo» (en anglès). Le Monde diplomatique, novembre 2003. [Consulta: 25 juny 2020]. «Article complet»
  11. «Lea Tsemel» (en anglès). Russell Tribunal on Palestine, novembre 2011. Arxivat de l'original el 2019-02-06. [Consulta: 25 juny 2020].
  12. «Rachel Leah Jones, Lea Tsemel • Director and protagonist of Advocate» (en anglès). Cineuropa.org a. [Consulta: 25 juny 2020].
  13. «Documentary on Israeli Lawyer Who Defends Palestinians Wins at DocAviv Festival» (en anglès). Haaretz, 30-05-2019. [Consulta: 18 juny 2019].
  14. «Prix des droits de l'homme» (en francès). Commission nationale consultative des droits de l'homme. Arxivat de l'original el 2020-06-20. [Consulta: 25 juny 2020].
  15. «Palestinian centre for human rights wins France’s highest award for human rights endeavours» (en anglès). Palestinian Centre for Human Rights, 07-12-1996. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 25 juny 2020].
  16. «European Association of Lawyers for Democracy and World Human Rights awards Hans-Litten-Price to Lea Tsemel and Mohammad Na'amneh» (pdf) (en anglès). European Association of Lawyers for Democracy and World Human Rights, 05-02-2005. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 25 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]