Lepismium ianthothele
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Pfeiffera ianthothele  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 152678 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Gènere | Pfeiffera |
| Espècie | Pfeiffera ianthothele (Monv.) Barthlott |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Cereus ianthothele |
Lepismium ianthothele (Monv. Barthlott) és una espècie fanerògama que pertany a la família de les cactàcies.
Distribució[modifica]
És endèmica de Bolívia i l'Argentina, una espècie rara en la vida silvestre.
Descripció[modifica]
Lepismium ianthothele creix com a epífita o litòfita arbustiva amb les branques esteses o caigudes, és moderadament ramificada, i arriba de 30 a 60 centímetres de llarg. Les tiges són verdes amb més de quatre costelles, de vegades triangulars, amb segments que tenen un diàmetre d'1,5 a 2 cm. Les seves vores són tuberculars. Les arèoles porten de sis a set truges com espines de 4–5 mm de longitud. Les flors són de color blanc, groc o de tant en tant de color rosa i apareixen de costat o, de vegades, són terminals. Fan entre 2 a 2,4 cm de llarg. Els fruits són esfèrics de color rosa violaci.
Taxonomia[modifica]
Lepismium ianthothele va ser descrita per (Monv.) Barthlott i publicada a Bradleya; Yearbook of the British Cactus and Succulent Society 5:99. 1987.[1]
Lepismium: nom genèric que deriva del grec: "λεπίς" (lepis) = 'recipient, escates, apagat' i es refereix a la forma en què en algunes espècies les flors es trenquen a través de l'epidermis.
ianthothele: epítet derivat del grec: (ianthos) = 'porpra', i (thele) = 'berrugues'; es refereix als tubercles de color violeta.[2]
|
|
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Lepismium ianthothele». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 12 juny 2013].
- ↑ Urs Eggli, Leonard E. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names.
- ↑ Lepismium ianthothele a PlantList
Bibliografia[modifica]
- Navarro, G. 2001. Contribución al conocimiento fitosociológico de la vegetación de epífitos vasculares del centro y sur de Bolívia. Revista Boliviana Ecol. Cons. Amb. 10: 59–79.
- Nee, M. H. 2004. Magnoliidae, Hamamelidae y Caryophyllidae. 2: 1–209. In M. H. Nee Fl. Reg. Parc Nac. Amboró Bolívia. Fundación Amigos de la Naturaleza, Santa Cruz.
