Paulina Pozzali i Crotti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaulina Pozzali i Crotti

Paulina Pozzali i Crotti amb la banda de guardonada dels Jocs Florals de Cornellà de Llobregat celebrats el 1908 per part de l'Avenç. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1875 Modifica el valor a Wikidata
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 1953 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia
Dades personals
Formació professionalCantant
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeArnau de Mercader i de Zufia Modifica el valor a Wikidata
FillsSense descendència
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
(la) Ab alto cuncta Modifica el valor a Wikidata

Paulina Pozzali i Crotti (Cremona, 1875 - Cornellà de Llobregat, 10 de gener de 1953), comtessa consort de Bell-lloc fou una cantant d'òpera i articulista catalana d'origen italià, esposa d'Arnau de Mercader i de Zufia (1852-1931), comte de Bell-lloc.[1][2][3]

Pozzali, d'orientació cristiana molt profunda i que va ser rebuda per Pius XI el 1922,[3] va resultar ferida en l'atemptat del Liceu de 1893, conegut com la Bomba del Liceu. Va mantenir una forta vinculació amb la ciutat de Cornellà i va participar en els Jocs Florals de 1908, organitzats pel Centre Catalanista l'Avenç del mateix municipi.[1]

Va mantenir el Palau Mercader de Cornellà des de la mort del seu espòs fins a l'esclat de la Guerra Civil el 1936, any en què el Comitè Revolucionari el va decomissar i va passar a dependre de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, hi tornaria per establir-hi la seva residència definitiva.[1]

Paral·lelament va instituir la Fundació Bell-lloc-Pozzali, que tenia com a objectiu la urbanització del parc de Can Mercader. La forta oposició del veïnat del Barri d'Almeda de Cornellà i el resultat d'una consulta popular a membres de l'àmbit social, cultural i històric de la ciutat va impedir l'èxit del projecte i la fundació es va dissoldre.[1][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Tardà i Coma, Joan. «Pozzali i Grotti, Paulina». A: Cornellanencs. Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 1996, p. 35, 98, 108. ISBN 84-921-736-0-2. 
  2. Tardà i Coma, Joan. «Mercader i de Zufia, Arnau». A: Cornellanencs. Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 1996, p. 19, 51, 98, 108. ISBN 84-921-736-0-2. 
  3. 3,0 3,1 «Necrología: La condesa viuda de Belloch» (Hemeroteca) (en castellà) p. 11. La Vanguardia, 15-01-1953. [Consulta: 18 octubre 2016].
  4. Parròquia de Santa Maria. «El futuro de la Fundación Bell-lloc – Pozzali sometido a consulta popular» (en castellà). El pensamiento, 303, setembre 1970. Arxivat de l'original el 2016-10-19 [Consulta: 18 octubre 2016].

Bibliografia[modifica]

Roberto Caccialanza, Anna Plans Berenguer, Paolina Pozzali Crotti, contessa di Bell-lloc (1870-1953). Da Cremona a Barcellona, una favola divenuta realtà (en Italià), ADAFA (Amici dell'Arte - Famiglia Artistica), Cremona 2015, pp. 207-222.