Ramon Usall i Santa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Ramon Usall i Santa
Biografia
Naixement3 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 11 gener 2016 (renúncia) – Mireia Boya e Busquet →

Circumscripció electoral: Lleida

Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de l'esport Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, catedràtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ramon Usall i Santa (Lleida, 3 de desembre de 1977) és un professor, escriptor i polític català.[1]

Lleidatà nascut circumstancialment a Barcelona.[2] És llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història per la Universitat de Lleida gràcies a la tesi doctoral «Kosova. Gènesi i evolució del moviment nacional albanès, de l'autonomia iugoslava a l'estat kosovar independent».[3]

Activitat literària[modifica]

És autor de les següents obres literàries que li han valgut l'obtenció de diversos premis:

  • Algèria viurà! França i la guerra per a la independència algeriana. Publicacions de la Universitat de València, 2004 ISBN 84-370-5867-8
  • Un món en blau i grana. El Barça d'Eric Castel. Pagès Editors, 2004 ISBN 84-9779-207-6 (Premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil, concedit per l'Ajuntament de Mollerussa)[4]
  • La tempestuosa mar blava. Una aproximació als conflictes de la Mediterrània. Onada Edicions, 2006 ISBN 978-84-96623-03-3 (Premi d'Assaig Abu Bakr, concedit per l'Ajuntament de Tortosa)[5]
  • Tots els camins porten a Romania. Un cas del detectiu Rafel Rovira. Pagès Editors, 2007 ISBN 978-84-9779-648-4 (Premi de Novel·la Manuel Cerqueda, concedit durant la Nit Literària Andorrana)[6]

Al marge de les seves publicacions en solitari, també és autor de diferents capítols de llibres i col·laborador de diferents mitjans de comunicació com la revista Sàpiens, o els diaris Avui, La Mañana o L'Esportiu, on publica periòdicament articles de caràcter històric que analitzen l'esport, i el futbol en particular, des d'una perspectiva social i política.[11]

El detectiu de la seva creació, Rafel Rovira, ha protagonitzat també diverses narracions curtes publicades a la revista satírica lleidatana La Quera, o en forma de capítols de llibres col·lectius, com és el cas del recull de narracions negres dels Països Catalans Crims.cat (Al Revés, 2010), o de Lleida. Cròniques de la transformació d'una ciutat (Pagès Editors, 2012). Un projecte de novel·la, sota el títol de Seixanta-vuit, protagonitzat pel seu detectiu li valgué la concessió del Premi Lleida de narrativa el 2010[12] i fou publicada per Pagès Editors el febrer de 2017.

Activitat política[modifica]

Militant de diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista des de la seva època d'estudiant de secundària, fou membre, durant la seva etapa d'estudiant universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona, del sindicat estudiantil Alternativa Estel.[13]

El 2006 s'integrà a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), on encapçalà la llista a la Paeria de Lleida en les eleccions municipals de 2007,[14] sense obtenir, però, representació al consistori. També formà part de les llistes electorals de la CUP a la Paeria de Lleida en les eleccions municipals de 2011,[15] i de la CUP-AE al Parlament de Catalunya, en la contesa electoral de 2012.[16] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 encapçalarà la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent a la circumscripció de Lleida després de presentar-se com a candidat a les primàries del partit.[17] Va esdevenir diputat al Parlament,[18] per bé que el desembre de 2015 va anunciar que el gener de 2016 renunciaria a l'acta de diputat per qüestions personals, essent substituït per Mireia Boya.[19] Finalment, renuncià a l'acta de diputat l'11 de gener de 2016.[20]

Referències[modifica]

  1. ↑ Segura, Arnau. «Es innegable que el fútbol es un fenómeno político» (en castellà). Panenka, 16-11-2017. [Consulta: 30 maig 2024].
  2. ↑ «Onada Edicions, La tempestuosa mar blava.». Onada Edicions, Desembre 2006. Arxivat de l'original el 2016-03-03.
  3. ↑ «KOSOVA. Gènesi i evolució del moviment nacional albanès, de l'autonomia iugoslava a l'estat kosovar independent». Tesis doctorales en red, 2010.
  4. ↑ «Ramon Usall guanya el Premi Rovelló d'assaig de literatura infantil i juvenil». Vilaweb, 19-04-2004.
  5. ↑ «El tortosí Albert Roig, el lleidatà Ramon Usall i la figuerenca Mercè Cuartiella guanyen els Premis Literaris de Tortosa». CCMA, 19-05-2006.
  6. ↑ «Ramon Usall presenta a la Bòbila 'Tots els camins porten a Romania'». L'H Digital, 09-10-2008.
  7. ↑ «Ramon Usall guanya el Premi Vallverdú i el Premi Lleida de Narrativa en modalitat de novel·la». Ajuntament de Lleida, 19-11-2010.
  8. ↑ «'Futbolítica': gols per l'esquerra, gols per la dreta». El Temps, 26-06-2017.
  9. ↑ «'Seixanta-vuit', un viatge des de la Lleida dels nostres dies fins al París de 1968». Garrigues TV, 19-04-2017.
  10. ↑ Llobet, Àlvar. «El futur del Barça? Té experiència lluitant contra clubs-estat». Nació Digital, 16-05-2024. [Consulta: 30 maig 2024].
  11. ↑ «Ramon Usall, historiador: 'El d'avui és un episodi més en què el Barça és partícip de la crònica del país'». TV3, 18-12-2019. [Consulta: 3 març 2020].
  12. ↑ «Ramon Usall guanya el Premi Vallverdú i el Premi Lleida de Narrativa en modalitat de novel·la». Ajuntament de Lleida, 19-11-2010.
  13. ↑ «Un migdia a l'Autònoma, una tarda a Alfés, un vespre a Hernani…». L'Accent, 19-11-2012.
  14. ↑ «La CUP crida al vot dels 'rebels' de Lleida». CCMA, 18-05-2007.
  15. ↑ «La CUP de Lleida aspira a entrar a la Paeria en les properes eleccions municipals». Directe.cat, 20-01-2011. Arxivat de l'original el 2015-10-07. [Consulta: 24 juliol 2015].
  16. ↑ «La CUP presenta llista arrelada al territori i d'activistes provinents dels moviments socials». CUP Lleida, 21-10-2012.
  17. ↑ «Ramon Usall es perfila com el cap de cartell de la CUP a Lleida». Nació Digital, 16-07-2015.
  18. ↑ «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
  19. ↑ «El diputat de la CUP Ramon Usall plega ‘per raons estrictament personals'». Vilaweb, 19-12-2015. [Consulta: 27 desembre 2015].
  20. ↑ «Baños formaliza su renuncia al acta de diputado». La Vanguardia. [Consulta: 13 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Usall_i_Santa&oldid=33564555»