Seguretat infraroja (física de partícules)
En teoria quàntica de camps, i especialment en teories de camps quàntics asimptòticament lliures, un observable és segur a l'infraroig si no depèn de la física de baixa energia (equivalentment, de llarga distància) de la teoria. Per tant, aquests observables es poden calcular de manera fiable mitjançant mètodes pertorbatius i després comparar-los amb els resultats experimentals.[1] Un exemple d'observable que és segur a l'infraroig és la secció eficaç de difusió total en una col·lisió d'un electró i un positró que produeix hadrons.[2] La secció eficaç es computable pertorbativament, els càlculs no mostren cap divergència infraroja, i el resultat no canvia si els quarks radien un gluó de molta baixa energia.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Botje, Michiel. «Quantum Chromo Dynamics, Section 7. Soft and Collinear Singularities». [Consulta: May 30, 2014].
- ↑ Chris, Sachrajda. «Standard Model of Particle Physics». [Consulta: May 30, 2014].