Shurato

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Shurato

«Crònica de la guerra celestial de Shurato»
天空戦記シュラト
(Tenkū Senki Shurato)
Gènereart marcial, fantasia
Anime: Tenkū Senki Shurato
DirectorToshihiko Nishikubo[1]
GuionistaSatoru Akahori[1]
EstudiTatsunoko Production
CanalTV Tokyo
Durada30' (trenta minuts)
Emissió6 d'abril de 198925 de gener de 1990
Episodistrenta-huit (38)
OVA: Tenkū Senki Shurato: Sousei e no Anto
DirectorYuuji Asada[3]
MúsicaHiroya Watanabe[3]
EstudiTatsunoko Productions
Emissió16 de setembre de 199116 de març de 1992
Episodissis (6)
Durada30' (trenta minuts)
Manga
AutorTodoroki Mihara
Il·lustradorHiroshi Kawamoto
EditorialShōnen Gahōsha
RevistaShōnen King
Volums2
Imatges externes
Portada

Shurato (Tenkū Senki Shurato) és una sèrie d'anime de Tatsunoko[4] de televisió i conclosa l'any 1991 amb una sèrie de sis OVA: eixe any, la sèrie original va ser emesa en castellà (amb el nom Shulato)[5] per Antena 3[4] i en francés per TF1;[6] l'any 1996 també va ser emesa en Brasil per TV Manchete.[7]

Cosplay de Shura

La sèrie seguix el subgènere iniciat per Saint Seiya i Samurai Troopers de cavallers amb armadura, amb conceptes i personatges amprats de la mitologia índia: Brahma, deva, Indra, mandala, soma, Vixnu, Xacti o Xiva (hinduisme).[8] Encara que no tingué tant d'èxit com les altres sèries, Shurato va inspirar l'estudi CLAMP per a crear Magic Knight Rayearth i fer-li un dōjinshi d'homenatge titulat Tenkū Senki Shurato Original Memory (Muma).[9]

A més del Japó, l'anime ha sigut editat en DVD a França en tres volums i, en acabant, en una edició integral amb els trenta-huit episodis en nou discs i un llibret; els OVA també han sigut editats, però en versió original subtitulada. El personatge protagoniste, Shurato, va ser exclòs del videojoc Tatsunoko vs. Capcom (2009) per problemes de llicència.[10]

També va tenir una adaptació manga shonen per Hiroshi Kawamoto l'any 1989 (2 tomos)

Argument[modifica]

Dos jóvens lluitadors, Shurato Hidaka i Gai Kuroki —«Nordine» en la versió francesa—, són transportats a un altre món per la deessa Vixnu —«Kahil»— i obligats a enfrontar-se en bàndols diferents amb el poder del soma i l'ajuda de les armadures xacti, junt amb altres guerrers: Reiga, Ryuma, Hyuga, Lenge, Kennya i Dan.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Shurato (1989–1990)» (en anglés). Internet Movie Database. [Consulta: 11 novembre 2016].
  2. «Tenku Senki Shurato (TV)» (en anglés). Anime News Network. [Consulta: 26 novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 «'Tenkuu Senki Shurato: Sousei e no Anto» (en anglés). My Anime List. [Consulta: 11 novembre 2016].
  4. 4,0 4,1 «Shurato (Serie de TV)» (en castellà). Film Affinity. [Consulta: 11 novembre 2016].
  5. «Shulato» (en castellà). Doblaje Wiki. [Consulta: 11 novembre 2016].
  6. «Shurato» (en francès). Planète Jeunesse, 08-09-2003. [Consulta: 11 novembre 2016].
  7. Carlírio Neto. «Divindades, aventura e ação: isto é Shurato!» (en portugués). Netoin!, 27-10-2011. [Consulta: 11 novembre 2016].
  8. Cleverton Linhares; Tiago de Lima Castro; Valério Gamer. «Zona Anime – Shurato e os mitos budistas e hinduistas» (en portugués). RandomCast, 28-11-2013. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2014. [Consulta: 11 novembre 2013].
  9. André Luis Motta. «Os Entendidos: Shurato» (en portugués). Revista Forum, 19-08-2014. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2016. [Consulta: 11 novembre 2016].
  10. «These Characters Didn't Make The Tatsunoko vs. Capcom Cut» (en anglés). Siliconera, 17-05-2009 [Consulta: 26 novembre 2016].
  11. «Shurato, a última "cópia" de Cavaleiros do Zodíaco que deu certo» (en portugués). Modomeu. [Consulta: 11 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]