Teatre Íntim
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de teatre  |
| Història | |
| Creació | 1898, Barcelona |
| Fundador | Adrià Gual i Queralt |
El Teatre Íntim va ser una companyia de teatre barceloní fundada per Adrià Gual i Queralt el 1898, amb l'objectiu de donar nous aires al teatre català de l'època.[1]
L'empresa es fundà amb altres noms com Joaquim Pena, Claudi Sabadell, Oriol Martí, Salvador Vilaregut, Francesc Soler, Josep Maria Sert i és clar, el mateix Adrià Gual. En origen fou com un grup familiar, un grup d'amics que comparteixen unes mateixes inquietuds, i entre elles la vocació de fer un teatre minoritari amb vocació de no ser-ho.
El concepte de Teatre Íntim fa referència a la familiaritat, al grup reduït, tot i que no advoca per l'aïllament, si ho fa en una voluntat original de formar part d'un grup selecte intel·lectual. A les seves representacions, en un principi, només s'hi accedia per invitació, i per això la primera representació pública del Teatre Íntim La culpable de Gual (1899) va esdevenir un autèntic fracàs.
A partir de l'experiència simbolista de Lugné-Poe, condueix el Teatre Íntim cap a un art total, creant una atmosfera, un ambient i una emoció que posi de manifest la correspondència entre el fet físic i espiritual.
Inspirat en les noves propostes que s'estaven realitzant a París, va realitzar diversos espectacles als Jardins del Laberint d'Horta, on Gual va aplegar clàssics universals amb autors catalans, creant allò conegut com a Teatre de la Naturalesa.[2]
Els referents solien ser tan autors moderns (Maurice Maeterlinck, Henrik Ibsen, Gabriele D'Annunzio, Gerhart Hauptmann, etc.) com clàssics (Sòfocles, Goethe, Molière, etc.).
Relació d'estrenes[modifica]
- 1898, 16 de gener. L'alegria que passa de Santiago Rusiñol, amb música d'Enric Morera. Estrenada al teatre Líric de Barcelona.
- 1899, 30 de gener. Interior de Maurice Maeterlinck. Estrenada al teatre Líric de Barcelona.
- 1899, 30 de gener. Blancaflor d'Adrià Gual. Estrenada al teatre Líric de Barcelona.
- 1904, 13 de gener. Misteri de dolor. Drama de món en tres actes estrenat, original d'Adrià Gual. Estrenat al Teatre de les Arts de Barcelona, en la sessió XXIV del Teatre Íntim.
- 1904, 3 de febrer. Els teixidors de Silèsia. Drama en cinc actes, original de Gerhart Hauptmann i traducció de Carles Costa i Josep Maria Jordà. Estrena al Teatre de les Arts de Barcelona.[3]
- 1907, 13 de desembre. Barateria, original d'André Lorde i Masson Forestier, amb traducció de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1907, 13 de desembre. Pèl de panotxa, original de Jules Renard, adaptació d'Adrià Gual. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1907, 13 de desembre. La mà de mico adaptació d'un conte de W.W. Jacobs, a càrrec de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1908, 10 de gener. La llàntia de l'odi, original de Gabriele d'Annunzio, amb traducció de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, en la II Sessió de teatre modern estranger.
- 1908, 31 de gener. La victòria dels filisteus, original de Henry Arthur Jones, amb traducció de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, en la III Sessió de teatre modern estranger.
- 1908, 28 de febrer. La campana submergida, original de Gerhart Hauptmann, amb traducció de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Romea, en la IV Sessió de teatre modern estranger.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Els espais alternatius». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Biografia Adrià Gual
- ↑ [1] Crítica de l'obra a La Vanguardia (4 de febrer de 1904).
Bibliografia[modifica]
- Adrià Gual, mitja vida de modernisme, Institut del Teatre, 1992.