Tit Estatili Taure
Tit Estatili Taure (en llatí: Titus Statilius Taurus) és el nom de diversos personatges d'una nissaga de senadors romans de l'època dels triümvirs i del primer l'Imperi. Eren membres de la gens Estatília, una família amb origen a la Lucània, i feien part de la branca dels Estatili Taure, iniciada pel primer membre d'aquesta nissaga.
Tit Estatili Taure (I)[modifica]
- = RE: 34; DPRR: 2822
Tit Estatili Taure, nascut cap a l'any 80 aC, era un homo novus[1] originari de la regió de Lucània, al sud d'Itàlia.[2] Va ser cònsol sufecte el 37 aC i cònsol ordinari el 26 aC.
Al començament del Segon Triumvirat, Estatili fou seguidor de Marc Antoni, que va ser qui el va elegir com a cònsol el 37 aC. Va lluitar en la guerra contra Sext Pompeu, i el 34 aC va celebrar un triomf. De tornada a Roma, promogué la construcció del primer amfiteatre (en), acabat el 29 aC.[3]
Quan esclatà la guerra entre Marc Antoni i Octavià, Estatili es decantà pel bando d'Octavià, pel qual lluità a la batalla d'Àccium el 31 aC. Després de la victòria, Octavià l'envià a lluitar contra càntabres, vacceus i àsturs, i, de retorn a Roma, fou nomenat cònsol ordinari el 26 aC.[4]
La família d'Estatili Taure no és segura. Segons Stern, l'esposa i mare dels seus fills hauria estat Cornèlia Sisenna, de la família dels Corneli Sisenna.[5] Per Syme, va tenir tres fills i una o dues filles, anomenades Estatília: el fill gran, dit també Tit Estatili Taure (II), que no assolí el consolat ni es coneix que ostentàs càrrecs majors; un segon fill, dit també Tit Estatili Taure (III), cònsol l'any 11; un tercer fill, dit Sisenna Estatili Taure, cònsol l'any 16. Pel que fa a les filles, una es va casar amb Luci Calpurni Pisó, cònsol l'any aC, i l'altra seria l'Estatília que morí durant el regnat de Claudi a l'edat de 99 anys, encara que també es podria tractar d'una germana seva, i no filla.[6]
Per Nagl (de), en canvi, només va tenir dos fills, amb una esposa desconeguda: Titus Estatili Taure (II) i Estatília, l'esposa de Calpurni Pisó, que també seria l'Estatília de 99 anys.[7] Aquesta interpretació té de bo que salva l'existència de tres germans, dos dels quals amb el mateix nom; en canvi, té l'impediment de considerar dos fills a Titus Estatili Taure (II), que va morir jove (encara que no se sap l'edat).
Tit Estatili Taure (II)[modifica]
- = RE: 35
Tit Estatili Taure va ser el fill major del seu pare, Tit Estatili Taure, i la seva esposa,[5] que tal vegada era Cornèlia Sisenna o bé una primera esposa (en aquest cas, seria només mig germà dels seus quatre germans). Aquest Estatili Taure no va ostentar mai cap magistratura major, atès que va morir de jove; solament se sap que va ser triumvir monetal.[6]
Mentre que Syme considera que no va tenir fills,[6] Nagl pensa que va ser el pare de Tit Estatili Taure (III), cònsol l'any 11, i de Sisenna Estatili Taure, cònsol l'any 16. La mare dels fills hauria estat Cornèlia Sisenna, esposa seva.[7]
Tit Estatili Taure (III)[modifica]
- = RE: 36; DPRR: 4972
Tit Estatili Taure va ser cònsol l'any 11 dC, i es va casar amb la filla de Marc Valeri Messal·la Corví, patró d'artistes i poetes com Tibul i Ovidi.
Per Syme, era fill de Tit Estatili Taure (I) i de Cornèlia Sisenna, i germà de Tit Estatili Taure (II) i Sisenna Estatili Taure, cònsol l'any 16.[6] En canvi, per Nagl era fill de Tit Estatili Taure (II) i la seva esposa Cornèlia Sisenna, i el germà, Sisenna Estatili Taure.[7]
Es va casar amb Valèria Messal·lina, filla de Marc Valeri Messal·la Corví, i va tenir tres fills: Tit Estatili Taure (IV), cònsol l'any 44; Taure Estatili Corví, cònsol l'any 45; i una filla. La seva neta, Estatília Messal·lina, era filla bé del seu fill Tit[7] o bé de la seva filla;[8] altrament, aquesta filla podria haver estat la mare de Marc Valeri Catul Messal·lí,[7] cònsol l'any 73, i, segons Syme, Valeri Catul i Estatília Mesal·lina també podrien haver estat germans.[9]
Tit Estatili Taure (IV)[modifica]
- = RE: 37; DPRR: 4974
Tit Estatili Taure va ser cònsol l'any 44. Net de Marc Valeri Messal·la Corví, era un home ric, que va promoure la creació dels Horts Taurians (en). Va ser acusat per Tarquici Prisc d'extorsió i pràctiques màgiques, i, malgrat la seva aparent innocència, es va suïcidar l'any 53.
Era fill de Tit Estatili Taure (III) i la seva esposa Valèria Messal·lina, i, per tant, germà de Taure Estatili Corví, cònsol l'any 45. Pel que fa a la seva descendència, per Nagl era el pare d'Estatília Messal·lina, esposa de l'emperador Neró,[7] mentre que Syme la considera filla d'una germana d'Estatili Taure,[8] que també podria ser la mare de Luci Valeri Catul Messal·lí.
Referències[modifica]
- ↑ Syme, 1989, p. 27.
- ↑ Syme, 1989, p. 44.
- ↑ Goldsworthy, 2014, p. 178.
- ↑ Goldsworthy, 2014, p. 241.
- ↑ 5,0 5,1 Stern, 2008.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Syme, 1989, p. 376-377.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Nagl, 1929.
- ↑ 8,0 8,1 Syme, 1989, p. 377.
- ↑ Syme, 1989, p. 241.
Bibliografia[modifica]
- Goldsworthy, Adrian. Augustus: First Emperor of Rome. Yale University Press, 2014. ISBN 9780300178722.
- Nagl, Alfred. «Statilius 33-37». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. Vol. III A,2, 1929.
- Stern, Gaius «T. Statilius Taurus, Augustus' Left-hand Man». Classical Association of the Middle West and South, 2008.
- Syme, Ronald. Augustan Aristocracy. Oxford University Press, 1989. ISBN 9780198147312.